Descansa en pau, doctor Reixach

Em desmaiava molt sovint i a casa no entenien el perquè. Queia rodona i em sentia com si un camió m’hagués atropellat. Recordo descansar un dia per equilibrar el meu estat perquè perdre la consciència em feia sentir feble. Necessitava una persona experta en neurologia que em donés respostes. Així va aparèixer el doctor Ricard Reixach i Casula a la meva vida, vinculat al servei de neurologia i psiquiatria de la Clínica Girona.

Llegir la seva necrològica, quan feia deu dies que s’havia fet la cerimònia de comiat, em va fer sentir una tristesa difícil d’explicar. No cal que hi hagi un vincle de sang per tenir sentiment de família i ell ha estat, durant molts anys, una de les persones més importants de la meva vida. Més que un metge, ha estat un mentor i company de viatge per parlar de salut, feina, relacions i secrets.

De ben jove, quan estudiava a la universitat, quan m’enamorava, quan canviava de feina, quan vaig casar-me, quan vaig ser mare, quan el meu pare es va morir, sempre al meu costat, en tots els moments vitals. Tanco els ulls i el recordo. Arribo a la consulta, em rep amb un somriure. Les primeres converses són temes d’actualitat per trencar el gel i fer-me sentir còmoda. Parlem de la vida, de viatges fets, de llibres llegits i de temes socials. I sempre em pregunta per la meva mare, que per sort meva encara està sana, joiosa i plena de vida, perquè ens havia conegut juntes en la consulta. Intueixo que em fa un petit escaneig emocional abans d’entrar en matèria, perquè em fa preguntes obertes i jo li explico com visc aquella situació, aquell tema o aquell canvi a la meva vida. S’alegra dels meus progressos, dels meus èxits, dels meus somnis, dels meus escrits i em fa reflexionar sobre allò que m’angoixa i no em deixa dormir bé. Aprecia el llenguatge que utilitzo i, per les paraules emprades, ja sap com em sento. Escriu en uns fulls blancs, amb aquella lletra de metge que tant costa d’entendre, però escriu ràpid i a mà, mentre em mira als ulls i m’escolta amb empatia. M’agrada que la tecnologia no hagi trencat la nostra connexió emocional i amb ell aprenc la importància de la salut holística.

No saps com lamento no haver estat el darrer dia de juliol donant suport a la teva família, però sempre et portaré al cor. Descansa en pau, estimat doctor Reixach.