Nyerros i pescallunes
Fa molts anys que això passava, però ho recordem perfectament els qui ja tenim una edat: quan hi havia un partit de futbol entre els equips de Sant Feliu de Pallerols (pescallunes) i de les Planes d’Hostoles (nyerros), la rivalitat era ferotge. Quan el partit era a Sant Feliu i els locals perdien, com que els de les Planes molts havien pujat a peu, acabat el matx els pescallunes empaitaven a cops de roc els nyerros, almenys fins als revolts de les Forques. Abans, però, l’àrbitre, l’ínclit Pelafaves, havia estat esborrifat, i de quina manera. La rivalitat no era només futbolística, sinó a tots nivells; corrien dites per degradar els veïns rivals (“A les Planes, no te’n vinguin ganes...”). Els de Sant Feliu es burlaven dels cabeçuts i els de les Planes es burlaven de la Mulassa, els uns s’ufanejaven de tenir més habitants o més fàbriques, els altres de les nombroses fonts naturals, etc.
Temps ha que tot ha passat avall, ara les relacions són sanes, fluïdes, profitoses i, sovint, necessàries. Ho dic perquè a Sant Feliu no tenim benzinera i a les Planes, sí; aquí no hi ha fuster de poble i allà n’hi ha quatre; nosaltres tenim fleca però no flequer, ells tenen fleca i flequer. No tenim rectoria i ells la tenen espectacular; aquí no hi ha un gran supermercat i allà, sí. En canvi, nosaltres tenim dos bancs i ells, només un; nosaltres, pastisseria sense obrador, i ells, pastisseria amb un obrador de xuixos excel·lents; nosaltres juguem en un nou camp de futbol que és un model de camp i el seu sembla que s’ha quedat força encallat, en tot cas encara és on l’he vist sempre.
Hi ha més elements de diferència (ja no tant de discòrdia), però no tinc espai per a una llista completa. Ara les relacions són sanes i fluents, oimés si tenim en compte la quantitat de pescallunes que s’han casat amb nyerres o en freqüenten, i a l’inrevés.
En aquell temps (cinquantes i seixantes del segle passat) era excepcional un festeig de parella dels dos pobles;ara sembla haver triomfat la pau veïnal, però tot i així encara queda alguna cua de l’antiga rivalitat.
Un exemple: el mossèn que ens pastura espiritualment a tots intentà alternar un any a cada parròquia la celebració de la gran festa de la pasqua. La cosa només va durar tres pasqües (lleugerament florides).
