opinió
La independència la farem entre totes i tots
Avui és Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, una jornada de lluita i defensa dels drets i les llibertats del poble català. És aquell moment en què reivindiquem qui som –un poble amb voluntat de ser–, d’on venim –de generacions de lluita en defensa de les nostres llibertats– i on volem anar, cap a una República Catalana de drets per a tothom.
Com cada any, sortirem als carrers per reclamar la independència del nostre país i la construcció d’una República Catalana integradora, radicalment democràtica, econòmicament pròspera i socialment justa, que disposi de totes les eines possibles per garantir igualtat d’oportunitats i millorar el dia a dia de la gent. Sabem que aquest és l’únic camí per proporcionar el futur que la ciutadania mereix.
Fem una crida a tota la ciutadania a participar en els diversos actes que se celebraran arreu del territori. La mobilització és una eina imprescindible per avançar cap a aquest horitzó d’esperança, i és també un motor clau en la negociació davant l’Estat espanyol per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat.
La repressió continua. Seguim tenint companys i companyes a l’exili i centenars de persones encausades per haver defensat la independència o per haver posat les urnes l’1 d’octubre. I així ho constata cada cop amb més claredat la comunitat internacional: el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides, quan va demanar la llibertat dels presos i preses; l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, exigint una solució, i el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, denunciant la vulneració dels drets humans d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Josep Rull.
I la repressió no ens fa oblidar –al contrari, fa més evident– que se’ns continua negant el dret a poder decidir democràticament el nostre futur col·lectiu com a poble. És davant d’aquesta negativa, és enfront d’aquesta persecució, que sabem que només hi ha un camí: persistència i determinació en la defensa de la República Catalana, d’acord amb els grans consensos de país, com són el referèndum i l’amnistia.
Per tot això, aquesta Diada cal un cop més fer sentir la nostra veu. Com hem fet sempre: des de la transversalitat que ha fet gran l’independentisme i que ens ha permès esdevenir un moviment democràtic de majories. La diversitat del moviment independentista és precisament una de les nostres fortaleses, el tresor més preuat que tenim a l’hora de plantejar les nostres reivindicacions al món, i ens ha permès ser més i ser més forts. I és aquest el camí que hem de seguir per guanyar.
Els retrets entre independentistes, en canvi, i l’intent d’excloure part del moviment és el camí més curt cap a la derrota. És l’esperit de l’1 i del 3 d’octubre el que ens ha de guiar per a la confrontació amb el nostre veritable adversari: l’Estat espanyol.
La independència de Catalunya l’aconseguirem pel camí de sumar, d’integrar, de ser inclusius. Precisament, l’independentisme s’ha fet gran quan ens hem donat la mà. Quan carrer, partits i institucions hem anat a l’una.
La independència de Catalunya l’aconseguirem en la mesura que seguim sent més, més forts i més ben preparats per a la propera vegada que ho tornem a fer. I això inclou defensar els consensos de país, articular les lluites compartides des de la via àmplia, enfortir-nos en l’esfera internacional i la confrontació democràtica amb l’Estat a través del procés de negociació, mentre sabem respondre de manera útil a les necessitats de la ciutadania en el dia a dia a través de polítiques republicanes i transformadores que no deixin ningú enrere.
Perquè ens necessitem tots i totes. Perquè volem ser, i som, un sol poble. Perquè la independència la farem entre totes i tots.
Bona Diada Nacional de Catalunya a tothom.