Tribuna
Joves amb necessitat de llegir
He sabut que la filla d’una meva amiga està llegint un clàssic juvenil: Les aventures de Huckleberry Finn. De seguida he pensat en l’escriptor Vicenç Pagès, que ens ha deixat massa d’hora. Perquè, a banda de ser autor de novel·les de gran qualitat literària, va treballar en la creació d’un cànon de literatura juvenil que és imprescindible: De Robinson Crusoe a Peter Pan. La bona notícia que deia em remet al mestratge crític de Pagès, que no puc deixar de citar. Personalment, m’alegro de la tria d’aquesta noia adolescent, tenint en compte que hi ha una minoria de joves que llegeixen autors com Mark Twain, Stevenson i Verne.
D’una banda em sembla lògic, perquè avui dia hi ha moltes obres de literatura juvenil de qualitat i autors amb talent que s’han especialitzat en aquest gènere (sovint poc reconegut pels mitjans de comunicació). Autors que escriuen sobre temes que preocupen els joves i que fins fa poc es consideraven tabú, com ara la identitat de gènere i el bullying. Disposem d’un bon nombre d’obres de qualitat que parlen amb una veu propera als joves. Tanmateix, també cal dir que el lector juvenil acostuma a estar influït per les opinions que circulen per les xarxes socials, especialment les recomanacions que apareixen a Instagram i Tik Tok, a Wattpad i en canals dels anomenats booktubers, que són gent jove amb determinada capacitat d’influència.
Això és un fet que es pot interpretar com a eina de doble tall. D’una banda, ajuda a crear més lectors joves; de l’altra, propicia que alguns protagonistes d’aquests canals no parlin dels llibres que els han agradat realment, sinó que facin recomanacions condicionades a altres interessos pels quals ells reben diners. Només ho constato perquè, d’alguna manera, això ha passat sempre i continua succeint, també en la difusió que rebem una majoria de lectors a través dels mitjans tradicionals. Però bé, tot plegat és lícit, l’únic problema és que l’hipotètic públic lector jove ignori que això pot passar i, per tant, tingui consciència del fet i pugui fer servir altres filtres de selecció.
Sigui com sigui, penso que, en general, els joves tenen prou criteri i, si res fem malament els adults és donar-los tot massa mastegat (generalment tendim a rebaixar el nivell de lectura o a canviar segons quins continguts). Admeto que a vegades he canviat el final d’alguns contes tradicionals –La Caputxeta, per exemple–, a l’hora d’explicar-los a una criatura. Estic parlant de nenes i nens que no tenen l’experiència d’un adolescent. Això em sembla positiu en part, perquè tothom té dret a fer el que consideri i perquè alguns contes transmeten idees massa deterministes o negatives de la vida. Tampoc em valen les crítiques contra l’anomenada “literatura utilitària”. Alguns rebutgen la idea que la literatura ha de servir per alguna cosa, però: qui no ha recomanat un bon llibre a algú amb la intenció que l’ajudés a afrontar alguna situació concreta? Probablement llibres com Wonder no s’haurien llegit a l’ESO. Segons aquesta idea potser no recomanaríem Les aventures de Huckleberry Finn, que presenta dos tipus de conducta: la del noi que fa i creu el que li han ensenyat (Sid) i la del que fa el que ell creu, saltant-se les convencions socials (Huck).
Penso que la bona literatura pot no servir per a res o servir per a molt, i ja està. Em sembla que el més important és no tractar els joves lectors com si no fossin intel·ligents. I tampoc negar-los altres tipus de lectura que els poden ser molt útils. L’experiència em ratifica en la idea d’incloure llibres de creixement personal que tenen un mínim de qualitat en el bagatge de la biblioteca juvenil. M’he cansat una mica de sentir contínuament que el més important és el plaer de llegir. Recordo que el meu fill no va llegir fins ben tard. Un dia em va dir: he vist que tots els grans directors de cinema han llegit molt. Em pots passar les obres dels autors clàssics de la literatura? Ara és un bon lector. A vegades llegim per necessitat, i llegim molt. I pot ser que descobrim el plaer de fer-ho.