El voraviu
‘¡Vente pa España, Pep!’
Vesteixen de modernitat i europeïtat, però tot és molt carpetovetònic
El festival del dúmping fiscal i l’excitació orquestrada per deslocalitzar empreses catalanes cap a Madrid i Andalusia, que va començar Ayuso i ara capitaneja Moreno Bonilla, explica que vulguem marxar d’Espanya com molt bé ha assenyalat el conseller Giró. On vas amb companys així? Això treu un país i una societat de la crisi i l’ensopiment? La recepta és dependència de les subvencions i traïdoria fiscal cap als qui reclames solidaritat territorial? És populisme, cert, però també l’ancestral picaresca que s’exerceix amb solvència si tens la traça del que el diccionari acota com a sinònims de pocavergonya. Desvergonyit. Fresc. Insolent. Descarat. Barrut. Cínic Desaprensiu. Irrespectuós. Impúdic. Pocapena. Com a tot això excel·leixen Ayuso i Bonilla. I els avalen de dalt. Si ho va fer directament el rei, per què no ho haurien de fer ara ells en rodes de premsa allà o aquí i ambaixades fiscals a Barcelona per atendre potencials clients? “Aquí no ens independitzarem mai perquè som orgullosa part d’ Espanya”, ha dit el president andalús com a tercer gran argument per a la fugida, que suma al fet que no pagaran successions ni patrimoni si traslladen el domicili allà. “Orgullosa part d’Espanya!” A ells no els calen subterfugis. No van amb pantomimes de convivències i retrobaments. Si sents orgull espanyol, ves cap allà. “¡Vente pa España, Pep!” Ho vesteixen de modernitat i europeïtat, però tot és molt carpetovetònic.
