Qui paga no mana

Aquest estiu TV3 va publicar unes dades que confirmaven una intuïció: diversos contribuents catalans estaven fingint viure a Madrid per estalviar-se pagar impostos. Durant els últims tres anys, 62 catalans havien fet veure que canviaven de residència dins l’Estat i tots havien triat la Comunitat de Madrid. L’Agència Tributària Catalana els va enxampar i això va permetre aflorar un frau de 6,4 milions d’euros. La notícia, si voleu anecdòtica, confirma dues coses: que viure a Madrid és una ganga per a les rendes altes i que la competència fiscal entre territoris va en contra dels que prioritzen, com Catalunya, la fiscalitat progressiva i redistributiva.

Dimarts comença el debat de política general al Parlament de Catalunya, i segur que un dels temes que sortiran al faristol serà el del model fiscal català, i més després que aquesta setmana el president d’Andalusia anunciés que suprimiria l’impost sobre patrimoni per atraure les empreses catalanes. És una prova més de la nostra vulnerabilitat per la falta de competències, un exemple més que els catalans paguem però no manem. Mentre no ens puguem independitzar definitivament de l’Estat espanyol, l’Agència Tributària de Catalunya hauria de poder recaptar i gestionar els impostos que es paguen aquí. ERC ha dit que presentarà una proposta de resolució en el debat de política general per recaptar l’IRPF, esperem que s’aprovi. Si no tenim la clau de la caixa, els “peperos” de Madrid i Andalusia continuaran xulejant-nos i, el que és més greu, no es podran garantir a la societat catalana els serveis públics de qualitat que mereix (i ja paga).