Amb una pinça al nas

La geosmina, l’olor de la terra mullada –ben mullada, pels aiguats que el cap de setmana van inundar Tarragona–, va quedar dilluns totalment dissipada per una forta pudor. Una pudor com de gas o de benzina, que pica la gola, que fa plorar els ulls, que mareja i que ens obliga a posar una pinça al nas. La causa va ser una fuita de nafta que es va produir cap a les quatre de la matinada a les instal·lacions d’Asesa (Asfaltos Españoles SA), una indústria del polígon sud de Tarragona. Es tracta, segons van dir en el comunicat que l’empresa va emetre dotze hores després de l’incident (dotze hores!), d’un hidrocarbur que “no és tòxic ni perillós per a les persones”. Com que a la tarda de dilluns l’empresa va començar les maniobres per transvasar el producte, això va intensificar els episodis de males olors; els tarragonins ja hi estem avesats, però en aquest cas les pudors van arribar fins al Garraf i més enllà. Uns quants centenars de trucades al 112 i, llavors sí, van començar a emetre comunicats i a informar a la població que, tranquils, que fa molta pudor però la nafta no és perillosa ni per a les persones ni per al medi ambient. Aquest és només un altre dels incidents que es van repetint periòdicament al Camp de Tarragona. La pudor de química la tenim interioritzada a les fosses nassals, però, ves, cal que protegim l’activitat econòmica encara que vagi en detriment de la salut. I els pocs estudis que es fan sobre les emissions de contaminants estan pagats per la mateixa indústria. Mentre no sabem què respirem, ens anem posant la pinça al nas i tal dia farà un any.