Experiments

Fa uns anys es va estrenar una polèmica comèdia de política-ficció que imaginava el retorn de Mussolini a la Itàlia de 2017. A Sono tornato, els italians topen amb el dictador pel mig del carrer i reaccionen de maneres diferents: hi ha qui l’insulta, qui s’hi fa una selfie i qui ho celebra amb el braç alçat. A les crítiques que la cinta absolia i humanitzava la figura del Duce –responsable de les ignominioses lleis racials, les deportacions i la liquidació de drets i llibertats –, el director del film, Luca Miniero, responia que només havia volgut asseure els italians davant del mirall. I hi afegia: “Si Mussolini realment tornés avui, guanyaria les eleccions.” Aquestes paraules prenen cert to profètic amb la victòria de Germans d’Itàlia, un partit desacomplexat que no renega de les seves arrels feixistes. Després dels mandats populistes de Berlusconi, les trajectòries erràtiques del centreesquerra i els governs tecnòcrates imposats per Brussel·les, l’extrema dreta es converteix ara en la llista més votada. Fa quatre anys, ho va ser el Moviment 5 Estrelles, la formació que havia declarat la guerra a la casta i que va acabar pactant amb la xenòfoba Lliga de Matteo Salvini. Em pregunto què els quedarà per experimentar, als italians, quan ja ho hagin provat tot.