Tan clar com l’aigua

Men­tre els dipu­tats eren a dinar (aquest sí que és un men­tres­tant ben ges­ti­o­nat), la minis­tra por­ta­veu, Isa­bel Rodríguez, ja va cla­var gar­ro­tada al pre­si­dent Ara­gonès i al debat, tot, de política gene­ral. No tenen manies, aquests minis­tres de Sánchez! N’han après del cap gros i piquen i mal­trac­ten els seus socis en públic sense cap mira­ment, con­vençuts que tenen un biaix maso­quista (política­ment par­lant) i que els con­tem­pla una cli­en­tela que pre­mia el sadisme (també par­lant política­ment). Quan a la tarda es va repren­dre el debat, tots els grups ja havien pogut con­tras­tar (saber-ho, ho saben de tota la vida) que l’acord de clare­dat del pre­si­dent Ara­gonès era un somni de la pri­mera nit de tar­dor, màgia potàgia, bagul dels records, pellofa. Res de res. Tan clar com l’aigua. L’acord de clare­dat havia que­dat en res després de la inter­venció de la minis­tra por­ta­veu i d’un cop ull a les heme­ro­te­ques recents, on es cons­ta­ta­ven dues misèries més que s’afe­gien a la pata­cada de la minis­tra. La pro­posta Ara­gonès era un full de calc d’una pro­posta que els comuns encara duien en el dar­rer pro­grama elec­to­ral, que abans ja havia llançat el PSC de Miquel Iceta,i que el mateix Ara­gonès, el 2016, en una piu­lada de l’11 de Setem­bre, qua­li­fi­cava de “la fal·làcia de la via cana­denca”, i reco­ma­nava un arti­cle de Josep Costa en què es des­mun­tava “l’acord de clare­dat” que va ser la gran pro­posta d’ahir. Fum, fum, fum!