Amb ‘Bella ciao’ a plena llum

Soc de les que em vaig indignar quan el 2016 les autoritats italianes van cobrir les escultures clàssiques dels Museus de Roma per no pertorbar la visita de la delegació iraniana encapçalada pel president Rouhani amb cap Venus o Hèrcules despullats, quin escàndol! La signatura de contractes per valor de 17.000 milions d’euros aconsellava cortesia i decòrum, així són les coses. I ara, passats més de sis anys, reconec que soc de les que m’he emocionat amb la gravació d’una jove, rostre al vent, que canta Bella ciao en idioma persa i en honor de Mahsa Amini, detinguda i assassinada d’infart per la Policia Moral per haver deixat fluir un bocí de cabell sota el vel, quin altre escàndol! Canta en honor d’Amini i amb la seva veu a plena llum s’uneix a les protestes de dones valentes –i alguns homes també– contra el règim dels aiatol·là, que des del 1979 imposa un duríssim patriarcat de signe islàmic per mantenir-les dominades. Dones que no callen ni s’oculten malgrat la forta repressió –76 manifestants morts i uns 1.200 detinguts, segons Iran Human Rights– perquè tenen una vida per viure i tot el dret a fer-ho lliures d’un hijab que estigmatitza el seu cos. Bella ciao, el tema de la resistència partisana aquests dies que Itàlia vota la nova versió del feixisme! Les manifestacions s’estenen a diferents regions d’Iran, a ciutats de Turquia, Iraq, Grècia, Alemanya, França, Gran Bretanya, a Barcelona, a Madrid... mentre Occident lamenta l’ús desproporcionat de la força de Teheran i poca cosa més: ara toca cuidar el pacte nuclear?Les dones, moneda de canvi, una vegada més?