La cara de Jordi Puigneró

Repassem els interminables segons que el president Pere Aragonès va dedicar a elogiar la feina del vicepresident Jordi Puigneró durant la primera sessió del debat de política general, quan cap de nosaltres sabia que el càrrec era en una corda fluixa a punt de trencar-se. El rictus de l’aleshores primer representant de Junts en el govern català resumeix de manera gràfica en què ha quedat l’1-O, la unitat estratègica i el full de ruta: reia o plorava, l’ara ja exvicepresident? Difícil d’escrutar, ni congelant la imatge es pot escatir si escoltava emocionat les hiperbòliques lloances o si, fins i tot per a ell que n’era el destinatari, resultava difícil aguantar-se el riure. Avui que tots plegats commemorem la gesta col·lectiva que l’octubre del 2017 va permetre amagar les urnes als serveis secrets espanyols i desafiar les porres per dipositar-hi la papereta, el nostre rictus, igual que Puigneró abans de ser decapitat, ens delata: tampoc sabem si riure o si plorar. Poc importa fins a quin punt ell era coneixedor de l’ultimàtum que Albert Batet faria detonar enmig de la cambra en forma de qüestió de confiança. Poc importa tampoc el nivell de complicitat –o de menyspreu– que hi pogués tenir el secretari general del seu propi partit, Jordi Turull, a l’hora de fer-li saber –o no– el que passaria per així estalviar-li el paper de la trista figura. El que importa és que ses senyories ho van tenir tot en compte menys el ciutadà; per això una compareixença presidencial anunciada a la tarda va arribar prop de la mitjanit, que ja se sap que és la millor hora per als treballadors que matinen. De debò creuen que la trempera del carrer ara es refarà a còpia d’eslògans? De debò es pensen que ens podem agafar seriosament l’“acord de claredat” o –el millor de tots– “radicalitat democràtica”? Posar la paraula radicalitat en boca de Junts, sempre tan combatius amb la bel·ligerància i les samarretes de la CUP, demostra fins a quin punt han perdut el nord. Qui a l’espai independentista trobarà la brúixola per recuperar-lo? On són els nous noms del futur?