El nom, la cosa

No deixa de ser curiosa, la insistència amb què els partits europeus d’extrema dreta rebutgen l’etiqueta de “feixista”. Posem per cas l’Antonio Gallego, un diputat de Vox al Parlament català, que estava tan ofès pel fet que Pere Aragonès havia qualificat el seu partit d’aquesta manera que el mes de febrer passat va acabar acusant el president de Catalunya de ser un “hijo de puta”. Això, malgrat que el mateix Sr. Gallego devia saber que des del mes de gener el seu propi partit havia format un grup de treball bilateral permanent amb Fratelli d’Italia, el flamant partit guanyador de les eleccions italianes, liderat per la Giorgia Meloni. Resulta que tant ella com la majoria dels líders de FdI –juntament amb el seu símbol, una flama tricolor– provenen d’una cosa que es deia l’Aliança Nacional, hereva directa del Moviment Social Italià (MSI), format per membres de dos partits ja prohibits: el Partit Feixista Nacional i el Partit Feixista Republicà. (Meloni es va apuntar a l’MSI quan tenia 15 anys). Fa un any, el candidat de FdI per l’alcaldia de Roma va dir que la salutació feixista s’hauria de tornar a fer servir mentre durava la pandèmia perquè era més higiènica. A la regió de Marche, on FdI és en el poder, el 2019 es va celebrar la Marxa sobre Roma de Mussolini (la neta del qual és membre del partit). Segons Luciano Cheles, de la Universitat de Grenoble, que ha investigat FdI, aquest partit ha distribuït volants, cartells i còmics amb imatges feixistes, i els eslògans més freqüents de la Meloni són semblants als de Mussolini. Malgrat tot plegat, ella, com els altres líders ultradretans, també ha negat ser feixista (“no pertanyo al culte del feixisme”). Tal com va demostrar clarament el 12 de juny d’aquest any, en anar a Marbella per fer un discurs no feixista en contra dels immigrants i els homosexuals, convidada pel conegut partit no feixista espanyol: Vox.