Cent anys d’impunitat

Diuen que es lliurarà la batalla del segle entre esquerra i dreta, la democràcia i la intolerància autoritària, la raó i la paranoia, i que el resultat tindrà conseqüències arreu del món. Es refereixen a la segona volta de les presidencials brasileres, el 30 d’octubre, ja que diumenge cap candidat assolí la majoria absoluta. Bé, el segle es mostra prou benvolent amb l’extrema dreta, que a Europa s’ha guanyat la confiança del 17% dels votants com a percentatge mitjà, amb alguns països governant i en d’altres marcant agenda. Tornem al Brasil i al pa que s’hi dona i que bona part de l’electorat s’empassa: la mentida institucionalitzada convertida en acció de govern per generar odi, eliminar enemics i tapar les pròpies misèries, bàsicament la corrupció, aprofitant els mecanismes del poder, i especialment una potent milícia digital atiada pels fills de l’actual president. Mentides? Un vídeo que demostra el pacte entre Lula i el dimoni –un clàssic!– i una llista inacabable d’atacs a la premsa, a líders indigenistes i a veus opositores. Misèries? Les que Bolsonaro oculta decretant la confidencialitat de cent anys sobre processos que l’afecten a ell, als fills i a la família d’amics i protegits que paren la mà. El problema és que l’estratègia funciona i el tipus resisteix tot i la seva follia racista, misògina i homòfoba, la desforestació de l’Amazones i la persecució de militants pels drets humans fins a l’assassinat, com és el cas, entre d’altres, de Marielle Franco per part d’agents de l’estat. És clar que ell i els seus no poden perdre, que necessiten aquests cents anys d’impunitat.