Els bisbes cauen a la trampa

Creia que el detonant seria el matrimoni homosexual, el finançament de l’Església o l’avortament. No tenia cap dubte que el govern i la jerarquia catòlica buscaven un combat cos a cos des de fa temps, i que les eleccions del març oferien la millor oportunitat. Però m’ha sorprès que el desencadenant hagi estat ETA. És un error de càlcul que la Conferència Episcopal Espanyola hagi decidit recomanar als catòlics que no votin el PSOE amb el pretext que el govern va negociar amb els etarres. Precisament, la tradició de l’Església ha estat mediar en escenaris com el País Basc o Irlanda del Nord. L’actual bisbe de Sant Sebastià, Juan María Uriarte, és potser l’exemple més proper de com el catecisme pot obrir portes a la pau en situacions de conflicte.

Amb tot, la jerarquia catòlica vol castigar Zapatero. Però ignora que posicionant-s’hi en contra per un afer més polític que moral l’únic que fa és desqualificar-se davant els dos milions de catòlics practicants que es declaren votants del PSOE i que –aquests sí– podrien fer caure Zapatero. Com més propers a les tesis del Partit Popular apareguin els cardenals Rouco Varela i García-Gasco, més prop de Zapatero se sentiran els catòlics del PSOE. Amb aquest discurs, els faciliten la feina a líders socialistes com Francisco Vázquez o José Bono. Alineant-se amb la COPE, la Conferència Episcopal Espanyola deixa més en segon terme la contradicció dels polítics catòlics que donen suport a polítiques desacomplexadament allunyades del dogma. Fins i tot podria haver estat polèmic el nomenament com a ministre de Sanitat de Bernat Sòria –científic partidari de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries–. De fet, aquest és un dels dilemes morals que es plantegen els democristians europeus: és un debat legítim sobre els límits entre la ciència i la política. Però no, la jerarquia catòlica espanyola ha preferit fer servir ETA per erosionar el govern. Han caigut a la trampa.