Politiqueig

El president de la Generalitat, que tot i ser vilipendiat pels seus ara exsocis no troba pertinent convocar eleccions, cobra 132.855 euros bruts, uns 11.000 al mes. Dietes a part. Si Hisenda se n’hi emporta el 45%, encara n’hi queden 6.000 nets per anar-se a retallar la barba. Amb el mateix salari, qualsevol altre també tindria dubtes de deixar la feina en mans dels electors. El molt honorable, però, no era l’únic que preferia ser maltractat abans que separar-se de la parella amb qui ja no s’estima. També el cònjuge hi tenia molt a perdre, en un divorci traumàtic, considerant que un conseller qualsevol cobra 117.827 euros anuals; un secretari general, prop de 94.000; un director, poc més de 90.000, i el més desgraciat dels assessors, que per descomptat són els de Cultura, en rep uns 56.000, més del doble del que tu, estimat lector, perceps per portar els teus fills a col·legi i explicar-los que viuen al millor dels mons possibles. La consulta de Junts al capdavall ha estat un suïcidi laboral, si confiava en la comprensió d’uns militants la majoria dels quals no cobren del govern. Les taules retributives són interessants per entendre una classe política que ha desistit de construir un país per destinar els recursos públics a fer gimnàstica de partit a costa de l’emulsió sentimental de la vaca cega, que cada vegada “topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada”, però encara alça al cel “l’embanyada testa”, com si aspirés a una República que els importa a tots tan poc com els equilibris mentals que hem de fer els altres amb la xavalla del seu politiqueig.