Opinió

La Cellera encara fa fressa

Una taula rodona sobre el rock català dels 90, a la Cellera de Ter, un nucli musical important llavors i ara

El dissabte 1 d’octubre, va tenir lloc a la Cellera de Ter una taula rodona sobre el rock català dels anys noranta, fenomen durant el qual aquesta localitat selvatana va ser un nucli musical molt fort, amb nombrosos grups. Així ho va deixar plasmat l’any 2000 el CD recopilatori Suxivpahan, una paraula formada amb les inicials dels pioners Séller’s, Ubi Sunt, Xacam, Insípids, Van de Kul, Petit Fours, Aquitamxé, Haihober’s, Alitosis i Nou Disseny. A la taula rodona, organitzada com a pròleg de la fira de luthiers Rabec, hi van participar tres músics que van formar part d’aquell moviment anomenat rock català: Pau Marquès, d’Umpah-Pah; Lluís Costa, de Barri Baix, i Sebastià Titi Saurina, de Ja T’ho Diré, més jo mateix, moderats per Jordi Planagumà, que va ser cantant de Van de Kul i ara dirigeix la Fundació Casa de la Música de les Comarques Gironines. Entre el públic que omplia la sala, hi havia altres exmembres de Van de Kul, Petit Fours o Insípids/Toadstools i components de l’Orchestra Fireluche, entre ells David Sarsanedas, del Rabec.

S’hi va parlar distesament d’aquells temps en què treure un disc era el gran objectiu d’un grup i es podia arribar a imaginar una carrera que et permetés viure dignament de la música. No hi van faltar les anècdotes –no totes reproduïbles–, com ara aquella en què l’impetuós Carles Cors (Le Croupier) va dir als seus companys de Petit Fours, quan estaven gravant el seu segon disc, Dissonàncies de calaix (2002) –produït per Titi Saurina–, que trucaria a Joaquín Sabina perquè cantés en una de les cançons. No va arribar a fer-ho –era un fake–, però sí que va trucar a Jorge Drexler, a qui tampoc no coneixia, i el va convèncer. L’ escena cellerenca no és només passat, sinó un present molt actiu: és la Fireluche, que va tocar el cel amb Pau Riba; són grups de música familiar com Els Atrapasomnis i Pels Més Menuts; és la discogràfica U98, creada per Jordi Puig, cantant de Petits Fours; és l’inquiet Pau Boïgues, coautor de la banda sonora d’Estiu 1993; són el festival Fade i el Rabec, el cabareter Le Croupier i l’electrònic Sak Noel, i fins i tot Els Amics de les Arts –el vidrerenc Joan Enric Barceló, d’àvia cellerenca, es va formar a Insípids–, amb una porta oberta al futur: Arnau Planagumà, fill d’en Jordi, forma part de Somiattruites, un jove grup de pop-rock que ha gravat al Soundclub de Lluís Costa. El rock no ha mort... a la Cellera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.