Opinió

A la tres

Autoeliminats

“L’airejament intencionat que feien uns i altres de les contínues disputes ha estat un dels principals mals

Ara sí que s’obre defi­ni­ti­va­ment una nova etapa en l’inde­pen­den­tisme. Ves a saber si millor o pit­jor. A aques­tes altu­res, i amb les vol­tes que hem donat, qui s’atre­veix a fer d’endeví. L’única cer­tesa és que havíem arri­bat al límit del camp de joc i ja no que­dava marge per fer més pilo­ta­des enda­vant. Era posar el peu a fora o bé mani­o­brar de manera acrobàtica, com només alguns talen­to­sos saben fer. I, al final, ens hem auto­e­li­mi­nat. No es pot negar que la frac­tura era tan pro­funda que era molt com­pli­cat sutu­rar-la. La recon­ci­li­ació no se solu­ci­ona com quan un infant cau a terra i el pare o la mare el cura amb un petó mira­culós. En la política cata­lana, ja fa molt de temps que no hi ha espai per a la màgia –a par­tir de l’octu­bre del 2017 es va difu­mi­nar– i la cosa ha virat més cap a l’embruix i el sor­ti­legi.

El divorci entre Junts i ERC no ens agafa per sor­presa. Hem vis­cut cada epi­sodi de des­a­vi­nença quasi en directe. De fet, l’aire­ja­ment inten­ci­o­nat que feien uns i altres de les contínues dis­pu­tes ha estat un dels prin­ci­pals mals. Però per molt que fos un divorci anun­ciat, no és menys dolorós. Sobre­tot per a aquells ciu­ta­dans que amb el seu vot van fer pos­si­ble un ini­ma­gi­na­ble 52% inde­pen­den­tista al Par­la­ment de Cata­lu­nya. Tenen tots els motius del món per sen­tir-se defrau­dats, enga­nyats i empre­nyats. Molt empre­nyats. Orfes de lide­rat­ges, toca tor­nar a picar pedra, des de la base.

L’inde­pen­den­tisme es trenca i les con­seqüències que això suposa ara mateix són ini­ma­gi­na­bles. I més encara si es mal­ba­rata el temps en les acu­sa­ci­ons i no hi ha capa­ci­tat per apren­dre d’aquesta des­feta. Perquè la rea­li­tat és aquesta: l’inde­pen­den­tisme s’ha des­com­post i ajun­tar de nou les peces reque­rirà temps i paciència. I és evi­dent que calen nous juga­dors, que siguin capaços de deli­mi­tar de nou el camp de joc, que es con­ju­rin en una nova –i única– estratègia i que, en comp­tes de fer pilo­ta­des enda­vant, juguin al tiqui-taca i mirin cap a bar­raca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.