Canvi climàtic i ‘carpe diem’

Aquest estiu pas­sat, els clubs de sub­ma­ri­nisme que tre­ba­llen a la zona de les illes Medes han dema­nat que es modi­fi­quin els cri­te­ris per fixar el nom­bre d’immer­si­ons que es poden fer en aquest fràgil espai marí. La pro­tecció de la zona –el Parc Natu­ral del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es va crear el 2010– implica que el nom­bre d’immer­si­ons auto­rit­za­des pot ser com a màxim de 75.000, i s’ani­ran modu­lant en funció dels resul­tats dels con­trols científics que es van fent sobre l’estat de la seva bio­di­ver­si­tat. Així, en aque­lles zones de les Medes on es detecta que l’estat de con­ser­vació ha empit­jo­rat, la quan­ti­tat d’immer­si­ons es redu­eix, i en aque­lles altres on hi ha millora, se’n per­me­ten més. El resul­tat és que els últims anys les auto­rit­za­ci­ons han anat bai­xant, ja que els sis­te­mes estan empit­jo­rant. Però els cen­tres de sub­ma­ri­nisme expli­quen que no es pot res­pon­sa­bi­lit­zar d’aquest fet exclu­si­va­ment l’acti­vi­tat que hi desen­vo­lu­pen, i que també s’han de tenir en compte els efec­tes del canvi climàtic. Per això dema­nen nous cri­te­ris que els per­me­tin con­ti­nuar fent les immer­si­ons que cada any demana el turisme.

Aquest és un pri­mer exem­ple dels molts que vin­dran en què la lluita impres­cin­di­ble con­tra el canvi climàtic xocarà de ple amb els interes­sos de sec­tors econòmics. S’entén i és molt lògica la pre­o­cu­pació dels pro­fes­si­o­nals que veuen amenaçada la seva feina, però amb peti­ci­ons com la dels sub­ma­ri­nis­tes sem­bla que només pre­o­cupi la situ­ació a curt ter­mini i no gaire més enllà. Si ja hi ha eco­sis­te­mes que estan patint per l’emergència climàtica –i l’escal­fa­ment de l’aigua del mar és una evidència incon­tes­ta­ble que els fa patir– el que cal fer és pro­te­gir-los encara més, i no afa­vo­rir la seva degra­dació.

Sem­bla com si davant d’un pro­blema tan greu com el de l’emergència climàtica s’aposti pel carpe diem, apro­fi­tar el moment actual sense pre­veure què pot pas­sar més enllà. Si es per­me­ten més immer­si­ons a les Medes, quins efec­tes tin­dran? I fins quan els fons marins d’aquest espai con­ti­nu­a­ran sent prou atrac­tius per atraure turis­tes? Que l’amenaça climàtica sigui impa­ra­ble ha de ser­vir d’excusa per con­ti­nuar tra­ient-ne pro­fit men­tre es pugui? No ens podem per­me­tre que con­tinuï la festa perquè siguin els nos­tres fills els que repa­rin les des­tros­ses.