L’abandó dels Clots de Sant Julià

Els Clots de Sant Julià, unes antigues pedreres preromanes, situades entre Canapost i Vulpellac, que es creu que haurien abastit de material per construir llocs tan emblemàtics com ara la ciutat ibèrica d’Ullastret (segle VI aC), seran objecte, segons consta en uns rètols (uns folis plastificats i penjats en un parell d’arbres) d’una actuació de reordenació de la zona i de treballs arqueològics. Els segles que han passat des de la seva suposada primera explotació han alimentat llegendes i històries sobre l’indret, com ara que hi va haver una població fixa que fugia del poder romà, que s’hi feien sacrificis humans, que s’hi reunien bruixes o que era un lloc de culte de comunitats cristianes en època alt medieval.

S’hi han fet troballes, com per exemple el Tron de la Reina (o el Pont de la Bruixa), una capella troglodita o el sepulcre del mas Puig-sec. Les formes que s’hi han dibuixat, derivades de l’explotació de la pedrera i dels suposats usos posteriors, componen una mena de conjunt escultòric misteriós i atractiu.

La zona, de titularitat privada, va ser salvada, l’any 2006, d’un projecte d’instal·lació d’una planta de triatge de residus industrials, però això no va anar acompanyat de cap actuació per demostrar que hi havia un interès real per a la seva preservació. Fora d’un plafó explicatiu situat a l’entrada del camí que va cap als Clots, no hi ha hagut mai cap actuació oficial que permeti donar valor a l’espai i visitar-lo com cal.

La feina altruista de l’associació Amics dels Clots de Sant Julià, durant anys, permetia seguir-hi un itinerari (hi van col·locar uns troncs que marcaven més o menys la ruta), però en alguns punts elevats hi ha perill de caigudes serioses i no és estrany ensopegar, durant el trajecte, amb envasos o altres escombraries. Ara, els rètols penjats als arbres diuen que l’espai no serà visitable fins que no sigui adaptat com cal, i hi ha unes tanques que barren el pas al camí principal d’entrada, a més d’algunes cintes que delimiten la ruta en punts on hi ha perill de caure daltabaix. No és suficient, la veritat, tenint en compte que l’espai té diferents punts d’accés; però, d’acord, s’ha fet un pas endavant per recuperar el jaciment. N’esperem el següent, de pas, i val més que sigui aviat; si no, els Clots tornaran a caure en l’oblit i la deixadesa.