Tres rodes de molí

A mitjans de gener, quan hagin passat els cent dies de cortesia, parlarem d’aquest govern que avui celebra el seu primer Consell Executiu. De moment entretinguem-nos amb les teories que ens ven el “sobregovern” mentre van discernint els noms dels quasi 300 càrrecs que falten al “sotgovern”. Dono voltes a les tres rodes de molí amb què proven de fer-nos combregar, i no aconsegueixo escatir si em costa més processar la idea del govern del 80%, o la idea que Junts voti els pressupostos perquè els ha elaborat, o la idea que al PSC ni aigua per repressor i amb el PSOE petons amb llengua. Si no entrem en detalls, soc dels que admiren la dissidència i estimo els dissidents. Però per incorporar tres dissidents il·lustres en el govern resulta un pèl pretensiós adjudicar-te els quasi seixanta punts de representativitat dels tres partits que varen abandonar. Tan quimèric com perseguir que ara, des de l’oposició, et donin carta blanca a un pressupost que executarà un govern en què no confien, amb el qual estan en col·lisió i que n’han sortit sentint-se enganyats i traïts. Totes dues idees són ambicioses, això s’ha de reconèixer. Amb tres dissidents eixamplem del 20% al 80%? Votar els pressupostos perquè els ha preparat Jaume Giró? I com els executareu? Com executa el govern central els d’inversions a Catalunya? Les trobo tan genials com fer fàstics al PSC per repressor i ramblar cantonades amb el PSOE.