La pastanaga del fil

El capitalisme més desbocat i voraç necessitava una recurrent correlació de forces entre blocs i li calia una (nova) guerra (una més) que un líder mundial amb tics sociòpates va presentar en safata el febrer passat. No ho dic jo, que m’ho crec, però és que ho he sentit a dir, ja fa anys, en tantes i tantes entrevistes i conferències de premsa que sembla mentida com, malgrat que veiem la pastanaga penjant del fil, continuem tirant endavant. Diuen que el capitalisme necessita que se l’alimenti des de dins, i que, malgrat criticar-lo, se’ns fa cooperadors necessaris. Deu ser així.

Amb les escalades del preu de l’energia la situació s’està fent insuportable i, en aquesta guerra de blocs en què els Estats Units volen recuperar la força que la Xina els prenia, els ciutadans són sempre –és igual quan llegiu això– els que en sortim més malparats. Llegeixo al blog d’Antonio Turiel (investigador del CSIC) que les indústries metal·lúrgiques i químiques ja han avisat la UE que els preus de l’energia les podrien portar a tancar i deslocalitzar; i BASF, amb instal·lacions a Tarragona i central a Ludwigshafen (Alemanya), és una de les amenaçades. Mala peça, perquè aquest gegant abasteix mitja indústria europea, si no més, amb productes necessaris per seguir fabricant.