La politització de l'esport

El complicat reconeixement de les seleccions catalanes torna a estar sobre la taula. El Tribunal d'Arbitratge Esportiu ha rebutjat el recurs presentat per la Federació Espanyola que pretenia revocar l'acceptació de la Federació Catalana de Bitlles, aprovada l'agost passat. L'acord considera que les lleis espanyoles no poden incidir en les decisions d'un organisme internacional independent com una federació esportiva.

És voluntat de molts catalans competir sota la seva bandera i el seu himne i no sota una bandera i un himne amb els quals no se senten a gust. Aquesta voluntat és, així mateix, compartida per alguns dels representants polítics dels catalans. També n'hi ha que no ho volen i ja els va bé la situació actual. Tot és respectable en democràcia.

Però el que no s'hi val és aquesta dèria a considerar politització de l'esport només els intents catalans d'aconseguir representació internacional. La politització a l'esport va començar quan els esportistes van acceptar competir en representació de la seva col·lectivitat. Segur que algun historiador ens pot il·lustrar sobre el moment en què això va passar.

El nacionalisme és part inherent de l'esport actual i els intents d'Espanya d'evitar l'oficialitat de les seleccions catalanes són actuacions polítiques nacionalistes. L'esport, tant per als uns com per als altres, és secundari. Què hi farem.