És l’hora d’Aragonès

Pere Aragonès va ser investit president gràcies al suport parlamentari dels grups d’ERC, Junts i la CUP, que sumen 74 dels 135 diputats que té el Parlament. La investidura va ser fruit d’un acord de govern a dues bandes, primer amb la CUP i després amb Junts, però a hores d’ara tots dos grups li han retirat el seu suport i a Aragonès només l’acompanyen 33 diputats republicans. A Junts s’han alçat veus crítiques respecte de la permanència d’Aragonès en el càrrec en aquesta situació i li han atribuït de forma errònia i massa aventurada una manca de legitimitat, la qual cosa ha tornat a fer saltar guspires entre els exsocis. Aragonès certament ha anat esbrossant la seva estratègia, pel camí ha perdut els companys de viatge i ara li toca, si vol continuar el trajecte, buscar-ne de nous. Tot de forma legítima sabent que les argúcies parlamentàries no sumen: la moció de censura requereix d’una alternativa que no té prou suports; ni Junts votarà el candidat del PSC ni a l’inrevés. Aragonès ha rebutjat presentar-se a la qüestió de confiança que li demanen els exsocis però el que no podrà deixar de fer és sotmetre’s a votacions, resolucions, declaracions i aprovacions de llei, entre les quals la del pressupost, i és aquí on el president es juga la legitimitat.