Les coses oblidades

És interessant aturar-se, de tant en tant, enmig del camí i pensar quantes persones abans han transitat per aquell mateix espai. És interessant fer-ho per prendre consciència de la importància relativa de cada una de les nostres passes. Relativa, però alhora important: si ningú no hi transita, els camins s’esborren: les herbes creixen i desdibuixen les línies marcades pel pas de la gent.

Hi ha camins que tenen especial transcendència. La recerca de la veritat, per exemple, és un clàssic al món del periodisme, però amb els anys les vistes es difuminen i les veritats absolutes passen a ser veritats individuals. Quantes persones busquen la veritat sobre les intencionalitats ocultes en un pacte de govern signat a l’últim minut? Quantes persones busquen la veritat sobre el recorregut fet entre el 2010 i el 2017? O la veritat del que va passar la tardor del 2017? O el 30 de gener del 2018... Quantes persones busquen la veritat sobre el que ha passat des del 2018 fins ara? Les respostes són múltiples i diverses. I sempre individuals. Sabem que, en determinats moments del camí, els arbres tapen l’horitzó, però també sabem que hi ha camins pels quals s’ha de seguir transitant si no volem que les herbes acabin deixant aquelles línies al calaix de les coses oblidades.