Un altre dia els buscaran a ells

Algú es va endur la seva filla Betzabé Alvarado, de 24 anys, i la seva amiga Fabiola Narváez, de 22, mentre viatjaven en moto el 13 de gener del 2021 per l’estat de Puebla. Sempre va pensar que el seu segrest estava vinculat al tràfic per a l’explotació sexual i tota sola es va presentar en uns quants prostíbuls perquè confiava que estaven vives i les podria tornar a casa. Això ja no serà possible o si resulta que les joves s’escapen de l’infern, no ho podrà veure: aquest 4 d’octubre una colla de sicaris l’ha cosit a trets. Havia rebut amenaces i ho havia denunciat però ningú no va moure ni un dit per ella –es deia Blanca Esmeralda Gallardo– ni per les altres tres mares buscadores assassinades el 2022 –Rosario Rodríguez a Sinaloa, Brenda Jazmín Beltrán a Sonora i Ana Luisa Garduño a Morelos– ni pels més de 100.000 desapareguts a Mèxic. Ningú no mou ni un dit perquè la connivència entre delinqüents i policies és el que fa possible la majoria dels crims per més que la cantarella oficial insisteixi que s’esclariran els fets i es perseguirà els responsables. Des de quan? Recorden els feminicidis de Ciudad Juárez iniciats a principis dels noranta? On són les dones, on és la justícia? Impressiona la imparable creació de brigades de mares coratge disposades a recuperar els seus fills encara que només sigui en forma d’un grapat d’ossos. I impressiona encara més que en aquest intent de rescat infructuós hi participin els germans de les víctimes, nens i nenes que van creixent amb la terrible consciència que probablement un altre dia els buscaran a ells.