Herència cultural i popular
A la vida sempre hi ha alguns instants irrepetibles o que difícilment podem tornar a veure. El concert sobre Jacint Verdaguer que es va celebrar fa pocs dies a Folgueroles va ser un d’aquests moments únics. La confluència en aquest poble d’Osona de diferents esdeveniments relacionats amb la música, la poesia i Verdaguer va proporcionar cert encantament a la vetllada. El Cor País Meu, la formació polifònica dirigida per Ramon Manent, nascuda el 2009, i integrada per una vintena de cantaires d’arreu de Catalunya, però sobretot de les comarques gironines i Barcelona, va presentar el seu concert Cantar Verdaguer, amb l’acompanyament de la veu i la interpretació de l’actor i rapsode Baltasar Fonts. Vam poder escoltar versos de L’Atlàntida, de Canigó (La fada de Roses, la fada de Banyoles), de Pàtria (L’emigrant, A la Verge del Mont, Cançó del raier), entre molts altres. L’obra de Verdaguer musicada i cantada a l’església parroquial del poble natal del poeta va coincidir amb l’exposició sobre el compositor Joan Tomàs, que es pot veure a l’ajuntament de Folgueroles.
Més enllà de la cantada dedicada a la poesia de Jacint Verdaguer, Liliana Tomàs va fer una glosa sobre la vida i l’obra del músic i compositor Joan Tomàs i Parés. Liliana Tomàs, la comissària de l’Any Joan Tomàs, és la neta del compositor, que va coincidir en el mateix acte a Folgueroles amb el músic i director del Cor País Meu, Ramon Manent, el qual resulta que és el net del novel·lista, narrador i autor teatral Josep Maria Folch i Torres. De cop i de manera sorprenent, el públic que seguia els actes va poder assistir a un retrobament desconcertant i inesperat de dues famílies. Dos nets, que coincidien, ambdós, en un acte cultural, com ben segur havien coincidit a principis del segle XX els seus avis en la vida cultural barcelonina de l’època. I no sé si és la cosa d’herència genètica però, igual que els seus avantpassats, avui tant Liliana Tomàs com Ramon Manent han mostrat un gran interès i treballen en el camp de la cultura, de les arts escèniques i sobretot en la recuperació de les cançons i la música popular i tradicional del nostre país. Un país, que és tan petit, on la gent que treballa i esmerça esforços en favor de la reconstrucció nacional, de la seva memòria i de les tradicions populars sempre acaba coincidint, com ho havien fet els seus avantpassats.
