Tossuts, tossuts, tossuts

Més enllà de la desaparició de Cs, que celebràvem ahir, els canvis polítics no porten res de nou si ens atenim a les primeres enquestes. Perquè a unionistes i unionistes emmascarats els quedi clar que això va de baix a dalt i no de dalt a baix, no aconsegueixen res del que pretenen. L’independentisme parlamentari continuaria, en unes noves eleccions, amb majoria aritmètica. Una forquilla entre 71 i 74 diputats. Com a pitjor resultat tres menys que ara, encara tres sobre la majoria absoluta. Tossuts, tossuts, tossuts. L’aritmètica també manté oberta la possibilitat d’un tripartit d’esquerres, i encara anirien més sobrats si al PSC, ERC i ECP s’hi afegís la CUP per fer un quadripartit (o si voleu quartet) d’esquerres. Però tot això ja és el que hi ha ara. No necessiten fer eleccions per a cap d’aquestes combinacions. I resulta difícil imaginar que els socialistes, que a més de ser guanyadors de les eleccions com ja van ser el 2021, i que serien els que creixerien electoralment, cedissin a cap dels socis la presidència de la Generalitat. Sembla que algú es cobreix de glòria si passem llista. 1. Ajornades sine die la independència i l’autodeterminació. 2. Pendents que ens tornin a dir que no de l’amnistia, la reforma de la sedició i la desjudicialització. 3. O regalen a Illa la gestió del mentrestant autonòmic (amb recollida d’engrunes o no) o esparraquen els papers del divorci i tornen a la convivència de fet. Un cúmul de jugades mestres!