Per què volem pressupostos?

Per què volem que s’aprovin nous pressupostos i no es prorroguin els anteriors? Per què no hauríem de pagar els plats trencats dels tacticismes partidistes? És fàcil d’entendre i així ho ha explicat Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector: per augmentar la despesa social i fer front a l’empobriment, per responsabilitat –justa la fusta– perquè és evident que els comptes encara vigents es van elaborar en un context en què la crisi econòmica i energètica no era tan greu com ara, on no s’havia disparat la inflació. Les 35 federacions –que apleguen més de 3.000 entitats tensionades per les cues de la gana– reclamen una millora substancial de les polítiques d’ingressos mínims: actualment a Catalunya perceben la renda garantida de ciutadania 173.886 persones i l’ingrés mínin vital, 86.890, quan les persones en risc d’exclusió són gairebé dos milions. Fan falta realment pressupostos potents que abordin aquest drama i fa falta que es gestionin a consciència els recursos procedents del pla de recuperació Next Generation i esperem que els nostres representants ho considerin prioritari. Cada vegada més un sou –quan hi és– no permet la total autonomia perquè el cost de la vida sobrepassa el jornal i cada vegada augmenta més el problema del sensellarisme entre els qui no tenen feina i també entre els que sí que en tenen i en especial entre les dones, més invisibles al carrer però sotmeses a situacions abusives i violentes a canvi d’un sostre per a elles i els seus fills. Per resoldre problemes –i no crear-ne més– és pel que fan falta els pressupostos.