La riquesa que els mata

Cinc-cents anys i continuen sent proveïdors d’una riquesa que el món cobeja i que a ells els emmalalteix, expulsa de casa i mata. Fins a un 80% dels recursos minerals i molts dipòsits d’hidrocarburs es troben en territoris indígenes, on les corporacions extractives deixen una letal herència de contaminació i vessament de substàncies perilloses que els fa inhabitables. Aquest és el resum d’un contundent informe de Marcos Orellana, relator especial de l’ONU sobre substàncies tòxiques i drets humans. La cobdícia i la rapinya són insaciables, la història de les “venes obertes” es manté vigent, actualment en forma de companyies mineres o de petroli i gas que, tot i l’emergència climàtica, continuen avançant en la seva explotació en els més remots indrets on viuen les poblacions originàries, que és allà on els estats promouen les indústries de combustibles fòssils. D’altra banda, i segons ha constatat l’equip d’Orellana, en alguns països els propietaris dels agronegocis exposen les comunitats als pesticides utilitzats en els monocultius i no tenen cap escrúpol a fumigar per aire i de manera indiscriminada damunt els seus camps i les seves aigües, amenaçant seriosament la seva principal font d’alimentació i de supervivència. Desplaçaments forçats, malalties induïdes, discriminació racial... Els estats no compleixen els tractats internacionals que regulen les substàncies químiques i els residus perquè s’alien amb les multinacionals, molt més poderoses que una llei i que uns éssers humans que intenten protegir la mare Terra, i això finalment ens passa factura a tots; a les poblacions més indefenses, primer.