Santa Maia de Farners
A Santa Coloma hi ha uns quants productors petits que vénen de sota terra
Ah, sí? “In vino veritas”, dius? Doncs aquí te’n va una, de veritat: mentre ells es dediquen a fer boicot als productes catalans pel simple fet de ser catalans, tu vinga celebrar trobades, sants i aniversaris al restaurant demanant riojas i riveradeldueros. Per què? Pel simple fet que tenen anomenada? I si paressis d’ensenyar les orelles i demanessis vins de la terra? De vins catalans suposo que n’hi ha de molt bons, de bons, de mitjanets i de dolents. Però com ho sabràs si continues avançant amb els topalls als ulls? Bevent un bon vi català et regalaries igualment el paladar i la pituïtària si ets del morro fi; també et pujaria la beta al cap si ets dels que vol desinhibir-se amb una copa de més i, en els dos casos, ajudaries la indústria agroalimentària del país i a millorar encara més la seva cultura vitivinícola.
Com a molts pobles de Catalunya, a Santa Coloma hi ha uns quants productors petits que vénen de sota terra, on hi ha les arrels de la tradició popular. La història de les vinyes de Cal’Estassiu, de Can Do, de les dels Quatre Cantons, de l’avi Lilu, d’en Tiroli... Ara una colla de joves emprenedors, sensibles, catalanistes i amb la cinquena marxa posada, han constituït l’associació La Bulla, amb la qual recuperaran una de les tradicions farnesenques més belles dels anys cinquanta: la de “fer maia”. No em demanis, si us plau, d’on ve l’expressió. Si ets del morro fi, apunta’t a la teoria que arrenca amb Marià Manent i el seu dietari Vel de Maia, de títol tan cosmogònic i enterbolidor de la consciència. Si ets més de trago llarg pensa que podria ser una iotització popular de malla, en el sentit que el que feien aquells viticultors colomencs, d’octubre a gener, era vehicular els excedents de la producció penjant una branca de pi al portal de la casa productora i invitant la gent a passar i tastar el seu suc fermentat.
Punts nodals de venda de vi bo, menys bo o dolentot promoguts amb una frase de màrqueting avant la lettre, particularíssima: no es diu enlloc més que a Santa Coloma de Farners. Fer maia. Un sintagma carregat d’història local. Aviat veurem branques de pi penjades a les cases que ens invitaran a fer el gotet. I com sempre, com ja passa amb la ratafia, els colomencs no beuran per oblidar, sinó per recordar. Vénen d’on vénen i no pas fent tentines.