La tírria de les dones lletges

Diari Arriba, 16 de maig del 1939, article de José Vicente Puente (escriptor, cineasta) tan emfàtic, pompós i rancuniós que és d’esperar que la traducció no estigui a l’altura, però l’esforç val la pena: “La notícia d’un martiri immens a Madrid i a tota l’Espanya roja ens ha mostrat una fauna que portàvem amb nosaltres, fregant-nos diàriament amb ella i sense que la seva pestilència transcendís la nostra ignorància respecte a la seva maldat. Una de les més grans tortures del Madrid calent i borratxo del principi (de la guerra) fou la miliciana amb la seva granota, cabellera flàccida, veu agra i fusell disposat a segar vides pel caprici malsà d’assadollar el seu sadisme. En el gest esquinçat, primitiu i salvatge de les milicianes brutes i despentinades hi havia quelcom d’atavisme mental i educatiu. Mai no havien entrat en cases amb catifes ni havien pujat en un set places. Odiaven la vida de les señoritas, preferien entrepans de sardines i pebrots abans que xocolata i bescuits. Eren lletges, baixes i esguerrades i sense el tresor de la religió se’ls apagà la feminitat. El 18 de juliol va encendre en elles el desig de revenja i van delatar els homes que mai no les havien mirat. Sobre centenars de cadàvers, sobre espigues tallades en ufanosa joventut, la tírria de les dones lletges va clavar el seu immund estendard defensat per la despietada matança de l’horda.” Què calia fer amb un espècimen femení tan immoral, de baixa estofa, nefand i desafecte a la pàtria franquista? Molta neteja, òbviament, i de passada fer-les conèixer què és un home de veritat. Demà ho veurem.