Contra la frustració

D’un temps ençà, cada cop que em poso a escriure l’article de cada mes he de mossegar-me els dits per no escriure sobre el borrassisme, laurisme, o borrisme, segons qui el cita, i he de fer un exercici de racionalitat per recordar que m’he de mantenir, no per por, només faltaria; ara ja no m’espanten ni crits ni amenaces, m’he de mantenir perquè qui l’ha viscut sap perfectament que el patró sempre és el mateix i que acostuma a acabar molt malament. És una llàstima perquè res m’hauria agradat més que l’aparició d’una líder ferma que sabés vetllar pels interessos de la gent més que pels d’ella mateixa, i potser hauria de parlar més d’ego que d’interessos.

Els tripijocs polítics han enterbolit el cinquè aniversari de la proclamació de la República Catalana com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social. L’any 2017 durant unes hores vam tastar la llibertat. Jo era al Parlament i quan la persona que tenia al costat, Montserrat Carulla, em va prémer el braç i em va dir “ara ja em puc morir”, vaig sentir un calfred perquè la cara i el to dels polítics protagonistes no s’adeien amb la magnitud de la proclama. L’eufòria va durar una mica més que els 56 segons del 10 d’octubre però el sentiment de frustració va ser enorme tot i que la repressió no va impedir el Tsunami Democràtic un parell d’anys més tard.

La pregunta avui és: “Hem de sentir-nos vençuts?” La meva resposta és un no rotund. La gent hi era i estava disposada a tot, com ho estava l’1-O, però els partits no es van entendre i la seva debilitat no va permetre que fessin front a la repressió. Això sí, nosaltres els vam continuar votant, potser perquè no teníem prou perspectiva. La gent hi era i hi és.

Quan he llegit que el president Puigdemont deia que la DUI era vigent el meu primer pensament ha estat, i ara, què diu! Però passada la primera ràbia, penso que té raó. La DUI ha estat votada i és més representativa que el 24,4% de suport que té avui el govern d’ERC segons una enquesta de Electomanía. Un tripartit entre ERC, PSC i En Comú Podem encara en tindria menys, un 20%. De les eleccions en va sortir un govern que ens va dir que era independentista, que acabaria el procés i que tenia un 52% de suport. I vist on som només em queda repetir que un govern que ha incomplert el que va prometre ha de dimitir. Calen noves eleccions i cal un electorat que sàpiga el que es fa. Si res no canvia, el vot en blanc és una eina de càstig molt potent i un toc d’atenció internacional. Calen nous lideratges que enalteixin els vells i indiscutibles i que acabin de fer desaparèixer els que ens han mentit o creat caos i confusió, i cal saber comunicar a la ciutadania de manera clara i transparent per què necessitem una Catalunya independent.

Per què som incapaços de fer el que fa Escòcia a un any d’un nou referèndum? Aconsello que llegeixin els tres documents publicats sota el nom Building a New Scotland, ‘Construint una nova Escòcia’. Són extensos però tots tres tenen un resum executiu i el que anomenen lectura fàcil, per fer-se entenedors per a tothom. El primer és sobre el sentit de la independència escocesa en el món d’avui, que resumeix en tres paraules: per una Escòcia més rica, més feliç i més justa. El segon document ho diu tot en el títol, Renovar la democràcia a través de la independència i planteja una democràcia representativa, una democràcia radical. El tercer document parla d’economia i defineix com serà la frontera, la moneda i les finances. Planteja l’entrada a la Unió Europea, proposa unes finances públiques sostenibles inspirades en les millors pràctiques internacionals i fa propostes tan concretes com la inversió de l’equivalent a 20.000 milions de lliures per millorar les infraestructures durant els deu primers anys.

Tard o d’hora haurem d’escollir si continuem amb un govern autonomista que ha renunciat i ha acotat el cap a canvi de res, o estem disposats, d’una vegada, a definir el país que volem i engrescar-nos i engrescar amb un futur millor. Només així s’eixampla la base, es dona vida al procés i es possibilita la victòria. La resta són operacions de distracció, per no dir traïció.