Ni sense violència

Recorden que fa un any, com a efecte col·lateral de l’estupidesa del Regne d’Espanya, va rebre el rei dels belgues? Traficaven amb el cas Valtónyc i grataven perquè els belgues tinguessin en compte la llei de lesa majestat del 1840. Però van provocar just l’efecte contrari. Els belgues es varen adonar de la barrabassada de llei que encara tenien vigent i la varen eliminar. Pim-pam. El Constitucional belga. Penar les injúries a la corona com fan els espanyols va contra la llibertat d’expressió, i si hi ha una llei vigent de fa dos segles toca derogar-la. I així ho van fer els belgues. Per què en faig memòria? Perquè Espanya va en direcció contrària. Recorden que sense violència es podia parlar de tot? Han vist com si no hi havia violència la inventaven? Han vist com barrejaven sedició amb malversació (“concurs de delictes”) perquè si s’abaixaven els tipus de la sedició quedessin els de la malversació? M’hi jugo un pinyol que busquen (per això diu que no té prou vots) penar la sedició sense violència, que és tant com penar la dissidència i que, perquè era penar la dissidència, va desaparèixer del Codi Penal espanyol el 1995, amb Belloch. S’ha d’acabar que sense violència es pugui parlar de tot. La monarquia i la unitat territorial d’Espanya ni es miren ni se’n parla ni es toquen. Tanta reforma de la sedició acabarà reinventant la sedició impròpia que permet condemnar sense violència, i que ja és el que reclamava en el seu moment el fiscal Maza.