Falsos

Vivim envoltats de falsedats. Segurament mai com ara allò que és fals –o sigui, que és contrari a allò verídic, real i autèntic– s’havia apoderat tant de la nostra vida, alimentat per les xarxes socials. Ahir mateix va començar a l’Audiència de Barcelona el primer judici d’un cas de fake news, contra un piulador per haver difòs un vídeo fals que atribuïa a un menor no acompanyat, “un mena marroquí”, l’autoria d’una brutal agressió a una dona que suposadament havia tingut lloc a Canet de Mar, quan en realitat havia succeït a la Xina. En el text que acompanyava el vídeo, el piulador mostrava la seva animadversió als immigrants estrangers d’origen marroquí: “aquests a qui donarem la pagueta fins als 23 anys”. A les xarxes socials hi veiem dia sí dia també imatges i vídeos manipulats i hipertrucats (deepfakes), bots, notícies falses, teories de la conspiració i milers de perfils falsos (el de Joana Masdeu, la pretesa periodista parlamentària, és un dels darrers que s’han destapat, però els comptes falsos ens ataquen per totes bandes). Estem envoltats d’impostors, sobretot en el món de la informació i de la política. En el seu llibre Fake, Miguel Albero diu que allò fals, de fer-nos passar per bo allò que no ho és, ha existit sempre i que l’actual invasió es deu en part a les noves tecnologies, “però, sobretot, al fet que, si no ens agrada la realitat, ara ens n’inventem una altra en lloc d’intentar canviar-la”. Sempre hi haurà qui recorri a la informació errònia com a tàctica. Ja estem preparats per no caure-hi? Estem preparats per intentar canviar la realitat sense baixar a aquest pou de falsedats?