Matrimoni forçat al Parlament

Dilluns passat, a proposta de la comissió d’Igualtat i Feminismes, l’associació Valentes i Acompanyades va informar al Parlament sobre els matrimonis forçats, que són –i va quedar clar sense cap mena de dubte– una de les més greus manifestacions de violència masclista i destrueixen la vida de nenes i joves d’arreu del món, també a Europa, també a Catalunya. S’imaginen què representa per a una persona ser casada contra la seva voluntat? Els danys en la seva salut física i emocional? És lesionada en allò més íntim: la manca de reconeixement de la seva llibertat com a ésser humà. Patriarcat pur i dur que descansa en el cos de la dona, en la seva puresa i submissió, per mantenir-ne el control fins al punt d’atorgar-se la potestat d’assassinar-la si s’hi rebel·la i taca l’honor familiar. Així de clar, sense cap mena de dubte. No s’hi val a ocultar, atenuar o relativitzar la duresa d’aquesta tradició nociva ni témer que el fet de denunciar-la comporti l’estigmatització de certs col·lectius. Ben al contrari: la indiferència i el silenci refermen la indefensió de les víctimes i constitueixen, en realitat, una mostra de racisme camuflat: o és que donem per acceptable que els drets humans no valen per a tothom igual? O que els aspectes degradants d’una cultura –la que sigui– s’han de respectar? A Catalunya existeix des del març del 2020 un protocol per a la prevenció i abordatge dels matrimonis forçats que ara es troba en fase d’actualització. Fa molta falta el seu desplegament efectiu per erradicar aquesta inadmissible pràctica, que ens avergonyeix com a societat.