Es riuen del no a la guerra

Hi ha qui es riu del no a totes les guerres perquè ho considera una opció defensada des d’una còmoda neutralitat de saló. Vegem-ho. Aquests dies que les autoritats mundials es troben a la Cop27 –està sent bloquejada pel lobby dels combustibles fòssils–, és pertinent verificar si el cost dels exèrcits figura en l’agenda, i la resposta, ja ho podíem imaginar, és negativa. Què hi té a veure?, es deuen preguntar. Doncs molt si ens fixem en les conclusions de l’informe Els danys col·laterals del clima elaborat per diferents organismes internacionals, entre els quals hi ha el Centre Delàs d’Estudis per la Pau. En general demostra que cada dòlar destinat a despesa militar augmenta les emissions de gasos d’efecte hivernacle (el 5,5% de les emissions totals), a la vegada que deixa d’invertir-se en mesures per a la transició energètica (els països més rics gasten almenys 30 vegades més en les seves forces armades que en proporcionar finançament allà on més es necessita) i s’utilitza per exportar armes als 40 països més vulnerables al canvi climàtic (13 estan implicats en conflictes armats, 20 són règims autoritaris i 25 tenen baixos nivells de desenvolupament humà). Així s’accelera el col·lapse del planeta, que no és un enunciat abstracte sinó una emergència ben real: sequera a la Banya d’Àfrica, inundacions al Pakistan. Per acabar: amb només el 4% dels fons que els EUA, la Xina, l’Índia, Rússia, França, Alemanya, l’Aràbia Saudita, el Japó i Corea del Sud assignen a despesa militar, s’abonaria 70.000 milions de dòlars anuals per a l’adaptació al canvi climàtic. No fa riure.