De set en set
Trofeu electoralista
De la mateixa manera que quan els colonitzadors tornaven d’una expedició entregaven els líders dels pobles conquerits al rei, Sánchez vol fer el mateix amb el 130è president de la Generalitat per deixar clara la conquesta de Catalunya. D’aquí la supressió del delicte de sedició a canvi de reformar el delicte de desordres públics. Els socialistes saben que l’únic que els pot donar una victòria electoral és portar davant els tribunals espanyols el president Puigdemont. I no s’amaguen de dir que l’objectiu de la reforma és caçar el president. Podríem considerar que són declaracions de consum intern, per calmar certs sectors del partit, però no és només això. Els socialistes no poden confiar a sumar amb Podem, en guerra interna permanent, i Puigdemont és peça de caça major. Exhibir el seu cap de plaça en plaça tindria premi, i gros. Però, quan un surt de caça, mai torna amb una peça, sempre en porta alguna més. A banda de facilitar l’entrega del president, la reforma del delicte de desordres públics relliga allò que el règim del 78 va lligar i s’estava afluixant. A partir d’ara, els talls de carretera es reprimiran amb més duresa, fins i tot amb presó. L’estratègia de Sánchez ha estat molt hàbil, s’ha basat en dos moviments: un de divisió de l’independentisme i l’altre de provocar l’enfrontament fins al punt que uns col·laboren en la repressió de l’altra part de l’independentisme rebel: des de les bases al president exiliat. La nova redacció del delicte introdueix el subjectiu concepte d’“intimidació” per constituir delicte i inclou explícitament penes de fins a sis mesos de presó per protestes en establiments o seus sense que hi hagi violència ni intimidació, fet que criminalitza la protesta pacífica.