Col·lapse

El resultat de la cimera del clima d’Egipte es veia venir ja abans de començar. I en aquesta mateixa línia, la que s’ha de celebrar a Dubai, l’any que ve, no fa pas pensar en gaires alegries, francament. No és que sigui pessimista, però és que veig que nosaltres, la gent, les persones corrents, sí que fem el que se’ns demana, però qui realment té el poder per canviar el signe de les coses, no. També soc del parer que hem de continuar remant en aquesta direcció, malgrat això. Hem de creure en nosaltres. Ja fa temps que sento dir al meu admirat Eudald Carbonell que, com a espècie, estem abocats al col·lapse. I fa servir un joc de paraules molt encertat que convindria tenir present, si ens en volem sortir. Diu l’Eudald que bona part de la solució, si volem tenir un futur, és que els humans ens humanitzem. Ho ha escrit i ho ha endreçat en forma de decàleg a El futur de la Humanitat. Nosaltres som el problema i la solució. Com gairebé tot en aquesta vida, tot passa per nosaltres. Hem de ser conscients que la responsabilitat és nostre. I humanitzar-nos, què vol dir? Vol dir tornar als orígens, recuperar hàbits que ens han ajudat a evolucionar i a desenvolupar tècniques i tecnologia. I per això reclama, entre d’altres canvis d’actitud, socialitzar la tecnologia. Ser més generosos, compartir recursos i coneixements. Els aborígens australians creuen que els occidentals donem molta importància a preservar el passat. Però per a ells, el passat no en té gens, d’importància. Sostenen que no importa el pas del temps, sinó els coneixements, les essències. Els coneixements que es transmeten de generació en generació, el saber que passa d’àvies a mares i a filles. I així en una cadena de transmissió per aconseguir crear una consciència més sòlida i ferma de grup, de clan, d’espècie. Només amb això no l’evitarem pas, el daltabaix, però ens assegurarem que els que quedin el sobreviuran, el col·lapse.