Col·lapse

El resul­tat de la cimera del clima d’Egipte es veia venir ja abans de començar. I en aquesta mateixa línia, la que s’ha de cele­brar a Dubai, l’any que ve, no fa pas pen­sar en gai­res ale­gries, fran­ca­ment. No és que sigui pes­si­mista, però és que veig que nosal­tres, la gent, les per­so­nes cor­rents, sí que fem el que se’ns demana, però qui real­ment té el poder per can­viar el signe de les coses, no. També soc del parer que hem de con­ti­nuar remant en aquesta direcció, mal­grat això. Hem de creure en nosal­tres. Ja fa temps que sento dir al meu admi­rat Eudald Car­bo­nell que, com a espècie, estem abo­cats al col·lapse. I fa ser­vir un joc de parau­les molt encer­tat que con­vin­dria tenir pre­sent, si ens en volem sor­tir. Diu l’Eudald que bona part de la solució, si volem tenir un futur, és que els humans ens huma­nit­zem. Ho ha escrit i ho ha endreçat en forma de decàleg a El futur de la Huma­ni­tat. Nosal­tres som el pro­blema i la solució. Com gai­rebé tot en aquesta vida, tot passa per nosal­tres. Hem de ser cons­ci­ents que la res­pon­sa­bi­li­tat és nos­tre. I huma­nit­zar-nos, què vol dir? Vol dir tor­nar als orígens, recu­pe­rar hàbits que ens han aju­dat a evo­lu­ci­o­nar i a desen­vo­lu­par tècni­ques i tec­no­lo­gia. I per això reclama, entre d’altres can­vis d’acti­tud, soci­a­lit­zar la tec­no­lo­gia. Ser més gene­ro­sos, com­par­tir recur­sos i conei­xe­ments. Els aborígens aus­tra­li­ans cre­uen que els occi­den­tals donem molta importància a pre­ser­var el pas­sat. Però per a ells, el pas­sat no en té gens, d’importància. Sos­te­nen que no importa el pas del temps, sinó els conei­xe­ments, les essències. Els conei­xe­ments que es trans­me­ten de gene­ració en gene­ració, el saber que passa d’àvies a mares i a filles. I així en una cadena de trans­missió per acon­se­guir crear una consciència més sòlida i ferma de grup, de clan, d’espècie. Només amb això no l’evi­ta­rem pas, el dal­ta­baix, però ens asse­gu­ra­rem que els que que­din el sobre­viu­ran, el col·lapse.