Més català, colomencs!
Es tracta de no abandonar mai la llengua davant d’un nouvingut
Vet aquí el whatsapp d’una amiga psicopedagoga: “Ahir feia una visita a dos pares castellans i jo els parlava català, ells a mi castellà, i no saps com m’incomodava... Jo mateixa, de pensament..... m’arribava un sentiment de mal educada.” Vet aquí la meva resposta: “Els mal educats són ells d’anar a viure a un lloc i no fer l’esforç, no ja de parlar-la, sinó moltes vegades de ni tan sols entendre la llengua pròpia del país des de fa mil anys.”
Per respecte, ens hem de mantenir en la nostra llengua davant d’un no català. Per respecte no pas a ells, és clar, sinó a nosaltres mateixos. De què ens hem d’avergonyir? D’afavorir que els monolingües mal educats tinguin l’oportunitat de fer-se bilingües? El que ens hauria d’aplanar de vergonya és això de deixatar-nos i permetre que ens converteixin en monolingües –a nosaltres, que som bilingües a la força– una colla de colonitzadors que passegen impunement la seva carència i els seus complexos gràcies al suport de la policia, els jutges, l’exèrcit i els maquinadors de la substitució demogràfica.
Deixant clar el que acabo de dir, em sembla molt bé la iniciativa que el Consorci per a la Normalització Lingüística ha engegat a Santa Coloma de Farners: “21 dies. D’entrada, en català”. Es tracta de no abandonar mai la llengua davant d’un nouvingut. D’aquest nouvingut, jo en diria un no català, i hi inclouria tots aquells peninsulars que es giren d’esquena a aprendre-la malgrat que viuen aquí des de fa un fotimer d’anys. Però bé, el propòsit queda clar: tornar la nostra llengua, avui minoritzada pels monolingües recalcitrants, al lloc que li correspon, la preeminència. Això sí, per no raspallar més del compte el Consorci i els consorciats, aquí els deixo una qüestió. Aquest organisme depèn del govern de Generalitat, oi? I no és aquest govern el que ha claudicat deplorablement en el control de TV3, al món educatiu, en l’aplicació de la llei de política lingüística pel que fa a la retolació i atenció al client dins dels comerços, l’hostaleria o la mateixa administració? Doncs a què ve ara això d’espolsar-se les puces i carregar la responsabilitat sobre el ciutadà? Tanco la columna amb una barretada gentil per a la gent del Consorci i una altra barretada, en plena cara i que el vent hi xiuli, per als nostres cínics i porucs dirigents.