El nen meravelles

Em trec el barret. Literalment. Encara que no en porti. Que per què? Perquè el nen meravelles s’ho mereix. Te’n facis més o menys creus, s’ha de reconèixer com un gran èxit del president del govern espanyol que ja tingui prou vots per aprovar el pressupost del 2023 i encara no hi hagi sumat els d’ERC, que l’estan pentinant, que diria l’àvia Neus. Pedro Sánchez va més que sobrat, i no m’estranyaria que ara en preparés una de sonada. Repassem la situació. Ell desencalla el pressupost abans d’acabar el novembre, mentre que a Feijóo li costa trobar un lloc al sol. Arrimadas i els seus continuen autolesionant-se. Les esquerres s’esbatussen en públic al més alt nivell. Pablo Iglesias no ha trobat res més encantador per fer que bescantar la vicepresidenta que ell mateix va nomenar per substituir-lo. Me’n faig creus de la velocitat que vivim. O que viuen els representants polítics de la ciutadania, per ser més precisos. Recordeu la nova política que Évole tractava com dues vedets del Paral·lel? Quanta ciència mediàtica! Quant màrqueting electoral! Pablo i Alberto! Alberto i Pablo! Venien a substituir la vella. La vella era Pedro Sánchez, que havien fet fora de la secretaria general del PSOE i del Congrés dels Diputats. Només han passat sis anys i ja veieu on som. Res és més efímer que els temps de la política i avui resulten ben sobrers els que el 2016 anaven més que de sobrats. Com va Pedro Sánchez amb el pressupost del 2023.