Opinió

Residus (1)

No ens en sortirem si no es modifiquen els sistemes d’empa- quetatge dels productes

La ciu­tat de Girona, com la majo­ria de muni­ci­pis grans, per no dir tots, no té ben resolta la reco­llida dels resi­dus que es gene­ren. Estem en una soci­e­tat amb un con­sum ferotge que no ha tro­bat encara l’equi­li­bri entre el con­su­misme i la sos­te­ni­bi­li­tat. Els nous models de reco­llida selec­tiva no estan prou ajus­tats i gene­ren molts incon­ve­ni­ents per a les famílies. Els con­te­ni­dors no estan pre­pa­rats per a les per­so­nes de més edat, sigui perquè és un incon­ve­ni­ent obrir-los amb el peu, sigui perquè les tar­ge­tes es des­mag­ne­tit­zen o perquè falla el cir­cuit electrònic d’ober­tura. Altres per­so­nes s’obli­den la tar­geta o l’han per­duda. Final­ment hi ha els incívics, que incom­plei­xen les mínimes nor­mes de con­vivència. Tota la casuística és acu­mu­la­tiva i els resul­tats s’obser­ven pas­se­jant per la ciu­tat. Ara, final­ment, hi afe­gim el pro­grama de reco­llida set­ma­nal, que cre­iem mal ajus­tat. Una reco­llida poc apro­pi­ada que con­ver­teix els domi­ci­lis en dei­xa­lle­ries tem­po­rals de pro­duc­tes que gene­ren mol­tes molèsties. L’orgànica, que és la que més pro­ble­mes genera per les olors i els sucs resi­du­als, té poca freqüència de reco­llida. Els volumètrics com car­trons, capses i paper, ocu­pen molt. Els lleu­gers tenen poca freqüència i són els més habi­tu­als, però segons el pro­ducte que con­te­nien gene­ren pudors que, a menys que tin­guis un pati o balcó, no saps com rete­nir-los a l’inte­rior. El ciu­tadà resol aquests pro­ble­mes por­tant-los a altres zones de la ciu­tat que no tenen encara con­te­ni­dors “intel·ligents” o, sim­ple­ment, dei­xant-los a terra. És un turisme d’escom­bra­ries por­tar-los a altres bar­ris o a con­te­ni­dors pro­pers no “intel·ligents”. Els resi­dus domèstics gene­ren con­ta­mi­nació ambi­en­tal i són la con­seqüència dels sis­te­mes de pro­ducció a l’engròs. Els patrons de con­sum són els prin­ci­pals cau­sants de la gene­ració de resi­dus i les empre­ses i els ajun­ta­ments tras­lla­den al con­su­mi­dor tota la res­pon­sa­bi­li­tat en la seva gestió. No ens en sor­ti­rem si no es modi­fi­quen els sis­te­mes d’empa­que­tatge dels pro­duc­tes. Sobren plàstics i embol­calls sintètics. Tam­poc és el mateix si la família és uni­fa­mi­liar o si la for­men una pare­lla amb fills de mit­jana edat. Cal començar reduint i can­vi­ant les mane­res de comer­ci­a­lit­zar l’ali­ment i els béns de con­sum en gene­ral si volem que el ciu­tadà sigui una peça més en la cadena de con­sum sos­te­ni­ble i res­pon­sa­ble. El con­trari és començar la casa per la teu­lada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.