Saber què estem comprant

Potser és bonica –qüestió de gustos–, segur que és barata –exageradament– i no té res de digna: ens referim al segell de roba xinès Shein, que entusiasma a la generació TikTok fins a situar-se com una de les més importants tèxtils del món a l’altura de Zara i H&M. Molt competitiva: moda ràpida, cicle de producció d’una setmana i una botiga virtual amb forta penetració a les xarxes, ja sigui a través d’anuncis o d’una munió d’influencers contractades per exhibir alegrement les peces. L’altra cara? La mostra una investigació de l’organització suïssa Public Eye difosa a Catalunya per Setem i la campanya Roba Neta: esclavitud dels treballadors –i invisibilitzada, si és que ara mateix a ningú no el deu sobtar, en realitat, el cost de gaudir d’uns productes a preus regalats–. Detalls: jornades d’entre 75 i 90 hores setmanals, sense contracte, un dia de descans al mes, realitzades en tallers estrets, insalubres i insegurs, amb bosses i rotllos de tela bloquejant passadissos i escales, amb la corresponent dificultat de sortir-ne en cas d’incendi, la qual cosa no és inusual en aquest tipus de locals. Què es pot fer? Òbviament no comprar esclavitud un cop obtinguda la informació (facilitada a Public Eye per una organització que defensa els drets humans al sud de la Xina), revisar les pautes de consum i entrar a la web de la campanya Good clothes, fair pay –s’hi pot accedir en català– i signar la sol·licitud perquè la UE impulsi una legislació per un salari just a la indústria global de la confecció fent les marques responsables de les condicions laborals a les seves fàbriques.