Opinió

Tribuna

Europa davant la guerra

“Europa ha reaccionat amb fermesa i alhora ha comprovat la fragilitat del gran edifici europeu, que no està preparat per lliurar una guerra obertament amb Rússia

Estem en guerra a la part ori­en­tal d’Europa. No és un con­flicte aliè, llunyà, sinó que ens afecta direc­ta­ment a tots. Es tracta d’una con­fron­tació no pro­vo­cada per Ucraïna i que ha apro­fi­tat Putin per sot­me­tre un poble que majo­ritària­ment no vol depen­dre del Krem­lin. Rússia és el país més gran del món, que ha vis­cut obses­si­o­nat per defen­sar el ter­ri­tori que va des de Kali­nin­grad fins a Vla­di­vos­tok abas­tant onze fran­ges horàries.

Rússia no ha gua­nyat mai una guerra a Europa sense ali­ats però tam­poc no n’ha per­dut cap de lliu­rada al seu ter­ri­tori. Als nou mesos de la invasió d’Ucraïna res fa pen­sar en un armis­tici o en un alto el foc imme­di­ats. Mal­grat la resistència ines­pe­rada dels ucraïnesos, la des­pro­porció de for­ces és tan gran que la recu­pe­ració de les regi­ons ocu­pa­des, inclosa Cri­mea, és molt impro­ba­ble. Putin està dei­xant mitja Ucraïna a les fos­ques, sense aigua ni cale­facció, amb un abas­ti­ment ali­men­tari molt pre­cari, infra­es­truc­tu­res públi­ques i civils des­truïdes i mili­ons de des­plaçats din­tre o fora del país. És una guerra per recu­pe­rar un país que històrica­ment ha con­vis­cut amb Rússia fins al punt que el Rus de Kíiv és el bres­sol del que seria l’imperi dels Roma­nov i poste­ri­or­ment de la Unió Soviètica. Els vin­cles entre els dos països han estat fortíssims, sem­pre en un àmbit de dependència i vas­sa­llatge cul­tu­ral i polític ucraïnès res­pecte a Rússia.

Aquesta guerra no és només un atac a la sobi­ra­nia d’un país veí, sinó una con­fron­tació amb els valors i el sis­tema de vida occi­den­tals. Putin està col­pe­jant Europa en ata­car Ucraïna, que ha inten­tat atan­sar-se a les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i mili­tars repre­sen­ta­des per la UE i per l’OTAN. Rússia ho ha inter­pre­tat com una amenaça a la seva segu­re­tat naci­o­nal i ha posat en marxa la maquinària impe­rial pen­sant que els ucraïnesos i els euro­peus es ren­di­rien i dei­xa­rien al Krem­lin el con­trol de les fron­te­res prèvies al des­mem­bra­ment de la Unió Soviètica l’any 1991.

Europa ha reac­ci­o­nat amb fer­mesa i alhora ha com­pro­vat la fra­gi­li­tat del gran edi­fici euro­peu, que no està pre­pa­rat per lliu­rar una guerra ober­ta­ment amb Rússia. Els ajuts econòmics i mili­tars han ali­men­tat la resistència del pre­si­dent Zelenski i la d’un poble que en pro­por­ci­ons molt ele­va­des està dis­po­sat a patir i a morir abans de ser domi­nat nova­ment per Rússia. Però sense la deter­mi­nació dels Estats Units en faci­li­tar armes i arte­fac­tes sofis­ti­cats per fer front a un exèrcit rus enve­llit, desor­ga­nit­zat, cor­rupte i ine­ficaç, la guerra no s’hau­ria pro­lon­gat nou mesos. Europa ha enfor­tit una certa uni­tat res­pecte a Putin i fins i tot països històrica­ment neu­trals com ara Suècia i Finlàndia han dema­nat entrar a for­mar part de l’OTAN. En aquest aspecte, Putin ha per­dut perquè ha fet que els euro­peus accep­tes­sin la defensa d’Ucraïna i alhora revis­ques­sin l’odi a la Rússia de Sta­lin, que ara fa gai­rebé un segle matà de fam, fred i exili forçat uns sis mili­ons d’ucraïnesos. Però Europa també ha des­per­tat d’un somni de feli­ci­tat o de pau perpètua kan­ti­ana en veure que la seva defensa depèn dels Estats Units, que l’ener­gia era a les aixe­tes que Rússia pot obrir i tan­car quan li sem­bli i que la pro­ducció indus­trial i el comerç inter­na­ci­o­nal ha vol­gut des­plaçar cap a la Xina. Europa s’ha vist a si mateixa com un gegant amb peus de fang.

És inútil fer pre­dic­ci­ons sobre com aca­barà el con­flicte. Però es pot dir que Putin ha per­dut encara que gua­nyi perquè ha vul­ne­rat els codis i les con­ven­ci­ons sobre la guerra i ha pro­vo­cat una opo­sició interna que difícil­ment podrà con­tro­lar perquè són milers les mares que han per­dut fills en un com­bat absurd. Les dic­ta­du­res no són eter­nes. També cal dir que a Europa hi haurà un abans i un després d’aquest con­flicte, que per una banda ha cosit molts estrips a l’inte­rior de la UE i que, al mateix temps, ha posat en relleu la seva dependència energètica, comer­cial i mili­tar. L’Europa mora­lit­zant i amb un cert com­plex de supe­ri­o­ri­tat haurà d’ater­rar a la rea­li­tat d’un món que ha can­viat en la manera de tre­ba­llar, rela­ci­o­nar-se i diver­tir-se. Putin ens ha aga­fat des­pre­vin­guts i no sabrem com reac­ci­o­nar si Rússia deci­deix cre­uar mili­tar­ment les fron­te­res dels països que for­men part de l’Aliança Atlàntica.

Els Estats Units hau­ran de revi­sar la gestió de la seva hege­mo­nia glo­bal, que comença a ser dis­cu­tida d’ençà que Donald Trump trencà les regles del joc apun­tant-se a un popu­lisme impropi de la democràcia més con­so­li­dada del món. El futur pre­si­dent haurà de fer pre­val­dre els valors democràtics davant els sis­te­mes auto­ri­ta­ris de la Xina, Rússia, l’Iran i els petits autòcra­tes ins­tal·lats en molts racons del pla­neta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia