Pasapalabra

“Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint que la llei recull textualment les activitats del CNI.” Aquesta va ser la no resposta que va donar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, en la comissió d’investigació sobre el programa Pegasus que ha creat l’eurocambra. Casteleiro va optar per jugar a Pasapalabra. I, emparant-se en la llei de secrets oficials, va recórrer al comodí de la no resposta cada cop que va ser interrogada pels eurodiputats. El CNI ha contractat Pegasus a l’empresa israeliana NSO? Com pot fer compatible l’ús d’eines que permeten un ús desproporcionat i sense límits amb una norma que els obliga a ser proporcionals i tenir limitacions? De poc o de res va servir la intervenció de Casteleiro, encaminada exclusivament a fer acte de presència. Després de la sessió al Parlament europeu, es mantenen intactes els dubtes que planen sobre l’ús del programari espia fet per l’Estat. De les com a mínim 65 persones, entre polítics independentistes, activistes o advocats, que haurien estat controlades, segons un informe de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, des del Centre Nacional d’Intel·ligència s’admet haver-ne espiat divuit amb autorització judicial. Així ho va revelar a la comissió de Secrets Oficials del Congrés l’exdirectora del CNI i predecessora de Casteleiro, Paz Esteban, destituïda precisament arran del cas Pegasus. No hi ha més informació. Des de l’Estat s’esquiva qualsevol intent d’aportar llum al que és un dels escàndols democràtics dels darrers anys, sigui al Congrés o a l’eurocambra. I pasapalabra.