No es pot pagar per violar

Alika Kinan, captada per les màfies al sud de l’Argentina i prostituïda durant 16 anys, la meitat dels quals a l’Estat espanyol, creu que ja és hora que els homes prenguin consciència que no es pot pagar per violar. Així de clar. I en aquest sentit s’orienta l’avantprojecte de llei orgànica integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans aprovat pel Consell de Ministres a proposta dels departaments d’Igualtat, de Justícia, d’Interior i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Val a dir que el principal objectiu és oferir empara a totes les víctimes d’explotació vinculada al tràfic, i inclou l’esclavitud, els treballs forçats, la mendicitat, la prestació de serveis sexuals o reproductius, l’extracció d’òrgans o de teixits corporals i els matrimonis imposats per la família i l’entorn comunitari; si bé és cert que l’esmentat tràfic castiga majoritàriament nenes i dones obligades a prostituir-se. Per això el text desenvolupa tot un seguit de drets per a la seva assistència integral, protecció i recuperació física i emocional, drets no condicionats a la interposició d’una denúncia i amb independència del seu origen i situació administrativa. A més de perseguir els tractants de persones i proxenetes d’aquest lucratiu negoci, també preveu penes de presó per als puteros o consumidors, i per als que faciliten la violència mitjançant el lloguer de locals. Ja és hora, sí: “La prostitució ens deixa malaltes, tristes, perdudes, podrides per dins literalment i metafòricament; no és un joc lliure, sinó un infern de patiments i terror”, explica Kinan. És bo que els legisladors no es confonguin.