Salvem Irene Montero

Tenia un cert aire de Clarice Starling, la ministra d’Igualtat Irene Montero, exposada a l’escomesa masclista del Congreso, enfrontant-se en solitud no pas al silenci dels anyells sinó a la bordadissa dels llops, intrèpida feminista i d’esquerres a punt de ser literalment sepultada per la bancada plena de diputats en sèrie del PP. A pocs centímetres del seu clatell, Hannibal Lecter tenia cara de dona, una diputada popular que escopia crits i saliva, com si en qualsevol moment estigués disposada a saltar-li al damunt per mossegar-li la caròtide. No és allà per ser “la dona de...” però li tenen tírria per ser “la dona de...” i no pararan fins a col·locar-la a la vitrina dels trofeus, just al costat de l’exvicepresident autoimmolat en unes eleccions madrilenyes que ja donava per perdudes quan s’hi va presentar. Els diputats en sèrie havien embogit de cop després de sentir com la ministra els acusava de promoure la cultura de la violació. Deixant de banda que no resulta gaire apropiat associar en una mateixa frase “cultura” i “violació”, la veritat és que l’eixordament habitual de la cambra i la nul·la predisposició a escoltar i debatre van dificultar la comprensió de la frase sencera: “Vostès promouen la cultura de la violació... que posa en qüestió la credibilitat de les víctimes.” Home, a mi també m’ho sembla, que negar el testimoni d’una dona violada és posar-se del costat de l’agressor, a tothom amb dos dits de seny i cap gram de demagògia li hauria de semblar igual, fins i tot a la diputada Hannibal Lecter, però va ser justament una dona, la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, l’encarregada d’esborrar la frase del diari de sessions. Com que ja se sap que cada terra fa sa guerra, de manera pràcticament simultània, la presidenta de l’Assemblea de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va recordar que el Partit Popular porta molt avantatge amb els exabruptes: “Pedro Sànchez està destrossant la democràcia, anem cap a la dictadura.” Si l’alternativa és el seu partit, no hi ha cap dubte: salvem Montero i salvem-nos d’Ayuso.