Sostenibles gironines

Girona ha de fer la feina i en té molta per fer. La transició energètica és una realitat que hem d’afrontar com a societat i s’ha de fer amb presses. No és aventurar-se gaire afirmar que els objectius marcats per al 2030 en matèria d’energies sostenibles no es compliran a Catalunya. El motiu és que s’ha anat tard i que, fins i tot, algunes decisions governamentals han posat traves als projectes. A més, el procés per posar en marxa parcs eòlics, per exemple, és de set anys de mitjana al país, i en alguns casos voreja els catorze. I en aquest context, les comarques gironines són un autèntic desert. Només l’energia hidràulica té una presència en aquest territori, perquè l’energia solar encara és a les beceroles i l’eòlica només es troba en el debat públic, però sense cap molí per encendre ni una bombeta. La Generalitat ja ha llançat més d’un cop un avís a navegants que també les comarques gironines han de ser un punt de producció d’energies renovables, ja que ara és el sud del país qui està estirant el carro en aquest aspecte.

El llibre Energia sobirana, de l’economista i exconseller Ramon Tremosa i del promotor d’energies renovables Jaume Morron, explica a la perfecció tots els deures que falten per fer, i també com Catalunya podria ser autosuficient. La realitat és que les nuclears segueixen sent la principal font d’energia de Catalunya. Sí, el país on va fer fortuna l’eslògan Nuclears? No, gràcies depèn en gran part d’aquesta font d’energia per cobrir les necessitats del país. Un altre perill que s’ha de tenir en compte és que si Catalunya no fa la feina, Aragó ja l’està fent. Seria una llàstima que ara que s’ha aturat el ramal de la MAT i la subestació de Riudarenes veiéssim com comencen a entrar per l’oest de Catalunya tot d’autopistes elèctriques per fer-nos arribar energia sostenible. A més, l’Estat té clar que no pot obligar Catalunya a produir aquesta energia però sí que pot imposar les línies elèctriques per fer-les arribar allà on no se’n faci i les comarques gironines són un destí molt probable al ritme que anem. Tremosa i Morron veuen en les centrals elèctriques de bombament, on es reaprofita l’aigua i es genera electricitat quan convé i amb capacitat de guardar-la, una bona opció per, amb l’eòlica i la solar, poder acostar-nos una mica als objectius marcats.