Gent com en Sebas i en Jordi

I com en Joan, la Irene, la Núria, en Jaume,... Una mena de persones de grans valors ètics i morals de les quals n’hi ha massa poques. Tots plegats van ser els principals protagonistes de l’emotiu acte de reconeixement històric de les causes de l’Agenda Llatinoamericana que va tenir lloc avui fa una setmana a la Fundació Valvi. En Sebas Parra, activista fins al seu últim alè, mestre i un dels fundadors de l’Escola d’Adults de Salt, ens deixava just l’endemà de l’homenatge que va promoure la comissió catalana de l’Agenda, encapçalada per l’incansable, irreductible i entusiasta Jordi Planas. L’Agenda Llatinoamericana és una eina d’àmbit mundial per fer pensar i despertar consciències, remarca Planas, i l’edició del 2023 està dedicada a la Resiliència Comunitària, amb un subtítol ben aclaridor: Retrobar-nos, actuar i resistir. Perquè l’Agenda és història, militància, compromís i acció permanent. Uns mots molt apropiats per al col·lectiu gironí que des de fa 32 anys dona suport a aquesta iniciativa solidària que van promoure Pere Casaldàliga i José M. Vigil. En la seva versió en castellà per a Llatinoamèrica es distribueix en una vintena de països, incloent-hi els Estats Units. A Europa, a més de Catalunya i l’Estat espanyol, es troba a Itàlia (en italià) i a Suïssa (en diferents idiomes). Tornant a l’acte del 30 de novembre, Jordi Planas va redactar les diferents glosses de manera informal però destacant els valors de cadascun dels homenatjats. Del professor Joan Surroca va destacar “el seu exemple de dèria solidària de gran valors humanístics”; de la companya d’aquest diari Irene Casellas va dir que era “una periodista exemplar, per la seva predisposició en tot moment”. De Núria Ribas, infermera del Psiquiàtric, va recordar el seu paper de dinamitzadora de les jornades de debat sobre continguts de l’Agenda, i de Jaume Soler, en Nic d’Arbúcies, el seu paper en la creació del Fons Català de Cooperació, la seva lluita constant i la solidaritat activa amb els pobles del mal anomenat Tercer Món. D’en Sebas va recordar paraules del seu últim llibre, Rostolls: “L’educació és una eina per practicar la llibertat, / per cultivar l’esperança, / Per desocultar la realitat, / Per llegir el món i la vida, / Per recuperar la paraula, / Per fer-nos persones crítiques, / I transformar la societat.” I acabem amb una frase del seu comiat: “El món viu, el compromís i la lluita segueixen.”