La llengua que volem

Un dels records més clars que conservo a la meva atapeïda memòria és de quan tenia nou anys, feia tercer d’EGB i havia mort el dictador. Un curs després vaig estrenar macuto amb les quatre barres pintades amb dacs, on hi havia escrit “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. A l’escola estrenàvem un llibre que sempre he tingut molt present. Es deia Guiatge i amb ell vam aprendre que no havíem de dir basura, ni busón, ni tetxu, ni asera, sinó escombraries, bústia, sostre i vorera. El Guiatge va ser un llibre fonamental del meu aprenentatge i el de tota una generació, abans de la immersió lingüística, de TV3 i de tot el que va venir després en una època dedicada a recuperar la nostra llengua i expulsar-ne els barbarismes.

Ara, gairebé mig segle després, i fent bona aquella dita que tot torna, hauríem de recuperar el Guiatge a les escoles, per a alumnes i professors, davant la irrupció d’aquells i altres barbarismes de nova incorporació que han tornat, com les modes, per sorpresa dels que ens vam esforçar tant per deixar de dir castellanismes. Ara que el català que se sent a les escoles, als espais joves, a TV3 i a la ràdio conté expressions que grinyolen; ara que han tornat les basures, l’asera, el tenir que, i que han vingut el donar petons, el demanar-se un entrepà, el no t’escolto bé, el d’esto, el se m’ha perdut, el donar-se pressa, i mil barbaritats més (des del punt de vista estrictament lingüístic) ens toca replantejar-nos quina llengua volem.

Davant la influència de llengües molt més potents i l’adopció d’expressions que incorporem a la llengua sense distingir-les com a foranes, com als serials de TV3 on els protagonistes es demanen una hamburguesa, i es donen pressa per marxar; o com els nostres fills, quan ens diuen que se’ls hi ha caigut el mòbil, o que vindran a les nou i mitja, i suspenen en l’ús correcte dels pronoms febles, o ens rendim al procés de substitució lingüística per la influència del castellà com a procés natural de desaparició progressiva de la nostra parla, o recuperem l’estima per la llengua i les paraules que hem perdut i mirem de posar-les de moda com en el temps del Guiatge, més enllà de les 100 mesures benintencionades que proposa el govern.